Les cinc alternatives

El pre­si­dent Zapa­tero ha anun­ciat que no serà can­di­dat a les pro­pe­res elec­ci­ons. És una mos­tra d'elegància política que té con­seqüències impor­tants. Tenia cinc alter­na­ti­ves: tor­nar-se a pre­sen­tar; renun­ciar just abans de les elec­ci­ons i pro­moure un nou can­di­dat lla­vors; renun­ciar ara i pro­moure l'elecció d'un nou líder a través de primàries; cedir la pre­sidència a un altre líder del par­tit soci­a­lista nego­ci­ant una majo­ria de suport al Congrés dels Dipu­tats per acon­se­guir la seva inves­ti­dura fins a les elec­ci­ons del 2012, i con­vo­car elec­ci­ons gene­rals imme­di­a­ta­ment. És l'alter­na­tiva tri­ada lliu­re­ment per ell, la millor per al país?

Era impro­ba­ble que el pre­si­dent Zapa­tero pogués reno­var el seu man­dat la pro­pera legis­la­tura, les expec­ta­ti­ves elec­to­rals del PSOE no són bones i la distància en intenció de vot amb el PP és gran. No era segur que la seva can­di­da­tura pogués aug­men­tar el nom­bre de vots del Par­tit Soci­a­lista a causa del seu des­gast per­so­nal. En el govern es come­ten errors i en temps difícils aquests són espe­ci­al­ment visi­bles. Per tant, la renúncia era política­ment lògica i difícil­ment evi­ta­ble. Li per­met aca­bar la seva vida política de manera for­mal­ment difícil de cri­ti­car: que el par­tit soci­a­lista ele­geixi el seu can­di­dat i els elec­tors, el nou pre­si­dent el 2012. Però hi ha més que la for­ma­li­tat...

La qüestió era quan aquesta renúncia havia de ser pre­sen­tada per per­me­tre dur a terme, en les millors cir­cumstàncies, les refor­mes pen­dents gene­rant l'esta­bi­li­tat social, política i econòmica necessària per no mal­ba­ra­tar el crei­xe­ment que lleu­ment comença a tenir la nos­tra eco­no­mia i apro­fi­tant els dotze mesos que que­den fins a les pro­pe­res elec­ci­ons.

L'alter­na­tiva tri­ada té un avan­tatge i un incon­ve­ni­ent. D'una banda, un pre­si­dent que no es pre­senta no ha de fer mèrits elec­to­rals, és més neu­tre i més inde­pen­dent de la política a dur a terme perquè queda palès que no té altre interès que el del país. No suc­ce­eix en aquest cas com als EUA al final de la segona legis­la­tura, en què el pre­si­dent que no es pot tor­nar a pre­sen­tar es con­ver­teix en un ànec coix incapaç d'arti­cu­lar cap política efec­tiva, però aquí la qüestió és dife­rent, la renúncia és lliure i el seu sig­ni­fi­cat, visi­ble... Té, però, aquesta alter­na­tiva un incon­ve­ni­ent, i és que el pre­si­dent ha acu­mu­lat errors impor­tants en el seu man­dat, va negar la crisi i quan aquesta es va fer evi­dent va pro­moure mesu­res més elec­to­ra­lis­tes i popu­lis­tes que les refor­mes pro­fun­des que el país neces­si­tava i que final­ment s'han dut a terme tard i amb una imatge de pressió externa, de la mateixa UE i dels mer­cats de capi­tals, que han detret pres­tigi i lide­ratge al govern. Si això és així, la con­tinuïtat del pre­si­dent fins a les elec­ci­ons del 2012 no seria la millor solució.

Això porta a la con­clusió que les dues úniques alter­na­ti­ves que res­ten són o la imme­di­ata con­vo­catòria d'elec­ci­ons o la inves­ti­dura d'un nou pre­si­dent del par­tit soci­a­lista per arri­bar fins a les elec­ci­ons del 2012. Unes elec­ci­ons gene­rals ara tenen un incon­ve­ni­ent greu, que és la para­lit­zació del país durant almenys sis mesos i la inter­rupció de refor­mes en curs, però això és només cert si efec­ti­va­ment es duen a terme aques­tes refor­mes. Sem­bla que és la volun­tat del govern i del par­tit que li dóna suport.

La inves­ti­dura d'un nou pre­si­dent del par­tit soci­a­lista reque­reix també un pacte amb els par­tits naci­o­na­lis­tes, que pos­si­ble­ment el PSOE vol evi­tar, i porta a l'apro­fun­di­ment de la política d'enfron­ta­ment i des­qua­li­fi­cació del par­tit con­ser­va­dor. No és aquesta en les pre­sents cir­cumstàncies la solució més favo­ra­ble per acon­se­guir un entorn de sere­ni­tat per dur a terme les refor­mes, però és ine­vi­ta­ble tret que es con­vo­quin elec­ci­ons imme­di­a­ta­ment.

Per tant, sem­bla­ria que la millor solució seria la inves­ti­dura d'un nou pre­si­dent amb pres­tigi, experiència i capa­ci­tat per con­ti­nuar la labor refor­ma­dora evi­tant el des­gast que en aquest moment ine­vi­ta­ble­ment acu­mula el pre­si­dent Zapa­tero. Aquesta alter­na­tiva és pos­si­ble si es té un can­di­dat idoni, i és clar que el vice­pre­si­dent Rubal­caba ho és. És per això que mal­grat el seu èxit en política anti­ter­ro­rista és ara agres­si­va­ment cri­ti­cat per la dreta més en raó de la seva capa­ci­tat que per fets con­crets i veri­fi­ca­bles perquè l'eficàcia de la seva política anti­ter­ro­rista al Minis­teri de l'Inte­rior és con­tun­dent: mai ha estat ETA tan afe­blida. De fet, la crítica de la dreta subrat­lla la seva capa­ci­tat... En qual­se­vol cas s'ha de comp­tar amb la política de des­qua­li­fi­cació i deses­ta­bi­lit­zació de la dreta que pos­si­ble­ment entre les pri­o­ri­tats del país i les del par­tit, és a dir el bé gene­ral o arri­bar al poder, està en excés decan­tada cap a aquest segon objec­tiu. És un mal de tots els par­tits, però cal evi­tar els exces­sos.

La solució esco­llida ens por­tarà a un procés de primàries que impli­carà tur­bulències en el par­tit soci­a­lista i influirà nega­ti­va­ment en la necessària foca­lit­zació per fer una política de refor­mes estruc­tu­rals. S'ha de reconèixer, però, que aquest és el procés seguit a molts països per a l'elecció de can­di­dats i pot­ser és aquesta alter­na­tiva la que, mal­grat la seva nove­tat, ens pot por­tar a unes elec­ci­ons el 2012 que per­me­tin als elec­tors triar el millor pre­si­dent per a una etapa que serà com­plexa, difícil i reque­rirà un lide­ratge fort i incon­tes­tat... però tenim el risc de per­dre un any. Deia el pre­si­dent del Congrés, Sr. Bono, que calia ara res­pecte per la decisió presa i lle­ial­tat par­tidària al pre­si­dent, crec que és una curta pro­posta perquè qui es mereix res­pecte és el país i la lle­ial­tat s'ha de tenir al govern, sigui aquest el que sigui.