Articles

La contra

En el lloc de l'altre

Prop de 400 universitaris de 50 països debaten l'agenda internacional en una simulació de les Nacions Unides per a joves que se celebra a Barcelona

Ni xiclets, ni bam­bes, ni texans. Ni MP3, ni mòbils ni Ipods. Durant qua­tre dies, prop de 400 uni­ver­si­ta­ris de 50 països dife­rents apar­quen el seu look habi­tual i se'ls veu amb ves­tit, jaqueta i cor­bata. L'apa­rença els ajuda a repro­duir el fun­ci­o­na­ment d'un orga­nisme com l'ONU en la sisena edició del C'MUN, un fòrum inter­na­ci­o­nal de simu­lació orga­nit­zat per l'Asso­ci­ació per a les Naci­ons Uni­des a Espa­nya, que té la seu al car­rer Fon­ta­ne­lla de Bar­ce­lona.

De dime­cres fins avui, estu­di­ants de 85 uni­ver­si­tats, pocs de l'Estat espa­nyol, “per falta de tra­dició i per l'idi­oma, tot és en anglès”, reco­neix el direc­tor del cer­ta­men, Raül Jiménez–, han ocu­pat les sales del Cos­mo­caixa per par­ti­ci­par en una reflexió que enguany té com a lema Posa't en el lloc dels altres. I és que tots els ponents defen­sen les dele­ga­ci­ons d'un altre país.

La Mari­anna té 20 anys i és estu­di­ant de rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals a la uni­ver­si­tat de Tri­este. Fa de por­ta­veu de la dele­gació Nigèria en una reunió sobre l'aliança de civi­lit­za­ci­ons quan, de sobte, els arriba la notícia fictícia que les pro­tes­tes con­tra el règim birmà han aca­bat amb diver­sos morts, entre ells la líder opo­si­tora, Aung San Suu Kyi. El caos s'imposa i milers de ciu­ta­dans fugen cap als països veïns. Però, què hi fa l'ONU? I quin és el paper de Nigèria? Entre con­dem­nes a la violència, mati­sa­des en més o menys grau, la Mari­anna insta “els països desen­vo­lu­pats a enviar ajut per a la població bir­mana com més aviat millor, i als països asiàtics fron­ters a aco­llir els refu­gi­ats que fugen del país”.

El temari de les ses­si­ons del C'MUN català té com a par­ti­cu­la­ri­tat que fa ser­vir un model en què els temes els trien els orga­nit­za­dors. “De fòrums se'n fan a diver­sos llocs del món, però molts orga­nit­za­dors seguei­xen l'agenda que marca la Uni­ver­si­tat de Har­vard”, explica Jiménez. En canvi, Bar­ce­lona marca per­fil i pro­cura que el diàleg se cen­tri en temes sobre els quals tot­hom pot tenir opinió, com ara la pro­hi­bició del tabac en els espais públics o el mal­trac­ta­ment als ani­mals.

Un cop reco­lli­des, les reso­lu­ci­ons acor­da­des s'ele­va­ran a la seu de l'ONU a Nova York perquè es valori la veu de la joven­tut de tot el món. Que els facin cas, sis­plau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.