Del 10-J al 10-A

Han pas­sat nou mesos des del 10 juliol de 2010 i hem arri­bat al 10 d'abril de 2011. Nou mesos poden ser molt sig­ni­fi­ca­tius en la bio­lo­gia humana, el temps d'una ges­tació. En la política cata­lana poden con­ver­tir-se en un embaràs difícil i un infan­ta­ment incert. El 10 de juliol va repre­sen­tar una d'aque­lles oca­si­ons en què som capaços de vèncer l'indi­vi­du­a­lisme, el con­for­misme, la resig­nació, la mirada cons­tant cap a les coses par­ti­cu­lars i la renúncia a les col·lec­ti­ves. Després van venir les elec­ci­ons de novem­bre i va gua­nyar-les un polític que, als últims anys, ha apu­jat el to del dis­curs sobi­ra­nista, que va uti­lit­zar-lo amb opor­tu­ni­tat, mesura i astúcia durant la cam­pa­nya. Mas i la cúpula de CDC –i fins i tot aquell que cimeja més amunt de la cúpula– par­len del dret a deci­dir, d'horitzó sense límits, etcètera. Però resulta que Duran i Lleida s'ha con­ver­tit en una mena de ple­ni­po­ten­ci­ari a la capi­tal del regne que, a més, si convé, s'asseu al con­sell exe­cu­tiu. I resulta que la senyora Ortega –increïble­ment– és la vice­pre­si­denta de la Gene­ra­li­tat, i l'un i l'altra pre­men el fre davant d'aque­lles pers­pec­ti­ves històriques de Mas i de la cúpula de CDC. Incidències de l'embaràs. I així s'arriba a la diada d'avui, 10 d'abril de 2011, quan el nou govern ja ha com­plert cent dies d'exer­cici i quan hi ha con­vo­cada a Bar­ce­lona la con­sulta sobre la inde­pendència. Aquest 10 d'abril hau­ria d'enllaçar amb aquell 10 de juliol, però, ho farà? Fins a quin punt? El que se cele­bra avui a Bar­ce­lona és una fita històrica. No és un joc ni un entre­te­ni­ment. A banda el resul­tat, que­darà constància que aquest dia, a la capi­tal de Cata­lu­nya, va tenir lloc aquesta con­sulta. I això, en dar­rer terme, és fona­men­tal. La con­sulta ha ser­vit per retra­tar tot­hom. Mas i Duran, per des­comp­tat, però també els soci­a­lis­tes, que sem­bla que encara no s'ado­nen que algu­nes coses estan can­vi­ant. I temem que també ser­virà per fer-nos un retrat de grup que ser­veixi per con­tras­tar aque­lles mas­ses del 10 de juliol amb la lleu­ge­resa de les urnes del 10 d'abril.