Pajín

És el que té la política, i més encara quan s'acos­ten unes elec­ci­ons. El govern d'Espa­nya exi­geix al govern de Cata­lu­nya que con­tri­bu­eixi a la reducció de la des­pesa. Pri­mer li demana un 10% i després un 20%; i del Fons de Com­pe­ti­ti­vi­tat que Espa­nya deu a Cata­lu­nya, res de res: Sal­gado s'escuda en un tri­pi­joc de tri­ler.

Bé, doncs, com que a Cata­lu­nya hi ha un govern seriós, els con­se­llers posen fil a l'agu­lla i comen­cen a fer tiso­ra­des i a rebre pata­ca­des de tot arreu. El que més, de moment, Boi Ruiz, el res­pon­sa­ble de Salut. Davant el més que jus­ti­fi­cat cla­mor de met­ges i infer­me­res, la minis­tra espa­nyola de Sani­tat, Leire Pajín, demana detalls dels plans de Boi Ruiz i no des­carta d'inter­ve­nir-hi.

Sí: ui, ara! ¿Com pensa inter­ve­nir la minis­tra? Farà una rat­lla al terra i dirà: “Hasta aquí has lle­gado, Ruiz!”? ¿Anirà a par­lar amb Zapa­tero perquè pagui el que ens deu i aguan­tarà els brams dels que l'acu­sa­ran de cedir als xan­tat­gis­tes de sem­pre, o sigui de nosal­tres, els cata­lans?¿O més aviat farà el joc de qui dia passa any empeny, a veure si ens podem plan­tar al 23 de maig i després ja veu­rem com ens en sor­tim, de la bar­dissa?

Després del fiasco de la Xina, que repre­senta que havia de fer una gran inversió en algu­nes cai­xes, Zapa­tero va voler cal­mar les aigües asse­gu­rant que Espa­nya és un “poderós transatlàntic”. No en tinc cap dubte, no. Un transatlàntic que va a la deriva. I el pit­jor de tot és que jo crec que el senyor que paleja carbó a la cal­dera tam­poc és capaç de redreçar el rumb, com ell diu. Ràpid, als bots sal­va­vi­des!