Opinió

els fils d'ariadna

Adorar la negativitat

Vaig tenir el doble disgust de veure com s'entronitzaven una professora cínica i un alumne extorsionador

Pot­ser ni el fet ni el pro­ta­go­nista són de gran interès. Però, en canvi, té el seu què la inter­pre­tació mediàtica i social d'aquest fet. José Mou­rinho, entre­na­dor del Real Madrid, després que el seu equip fos der­ro­tat per l'Spor­ting de Gijón al Ber­nabéu, va entrar al ves­ti­dor visi­tant i va feli­ci­tar un per un tots els juga­dors rivals. Aquest gest sobta perquè fa mesos Mou­rinho havia cri­ti­cat l'Spor­ting tot acu­sant-lo d'haver-se dei­xat gua­nyar pel FC Bar­ce­lona. Arran d'aquesta acti­tud molts mit­jans de comu­ni­cació han elo­giat Mou­rinho, rega­lant-li adjec­tius gran­di­loqüents. M'ima­gino que som una mino­ria els que, en la reacció de Mou­rinho, no hi veiem cap tren­ca­ment sinó una lògica de con­tinuïtat, i, en defi­ni­tiva, una manera més de cri­dar l'atenció.

Aquest cas de Mou­rinho m'ha retro­trans­por­tat a les meves èpoques ini­ci­als com a pro­fes­sor de secundària, a un curs en què vaig tenir el doble dis­gust de veure com s'entro­nit­za­ven una pro­fes­sora cínica i un alumne extor­si­o­na­dor. Sem­bla com si en la nos­tra cul­tura hi hagués una tendència recur­rent a ado­rar cops d'efecte exe­cu­tats enmig d'un oceà de nega­ti­vi­tat. Després d'extor­si­o­nar, robar, amenaçar i agre­dir els seus com­panys durant tot l'any, aquell alumne va ser ele­vat a cate­go­ria d'heroi perquè un dia va tenir la “noblesa” de reconèixer haver comès un dels múlti­ples roba­to­ris que va come­tre. Després de fal­tar al res­pecte als alum­nes, de minar-los l'auto­es­tima i de divi­dir la classe segons la per­versa pola­rit­zació d'alum­nes enfon­sats i alum­nes sal­vats, aque­lla pro­fes­sora va hip­no­tit­zar els sal­vats perquè cre­gues­sin que la seva acti­tud despòtica tenia, al cap­da­vall, un objec­tiu for­ma­dor i de com­petència en la matèria amb què ella estava ave­sada –i m'ima­gino que encara està ave­sada– a tor­tu­rar els alum­nes. Veure-la sor­tir de classe l'últim dia de curs amb un braçalet rega­lat pels sal­vats va repre­sen­tar tota una lliçó de vida. Des de lla­vors encara valoro més la pràctica sis­temàtica de la moral i encara deni­gro més el miratge d'alguns cops d'efecte moral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.