Gremi sense idees

Aquesta set­mana ha tin­gut lloc amb prou èxit el cicle de cinema cons­tituït per 10 pro­duc­ci­ons cata­la­nes. L'ha impul­sat l'Ins­ti­tut Català de les Indústries Cul­tu­rals per pro­mo­ci­o­nar el cinema català en loca­li­tats fora de Bar­ce­lona. S'han triat deu pro­duc­ci­ons seguint dos cri­te­ris: pel·lícules pre­mi­a­des en fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals o que hagin estat èxits de taqui­lla: Aita; Bici­cleta, cullera, poma; Elisa K; La mos­qui­tera; Pa negre; Herois; Enter­rat; Viatge màgic a l'Àfrica, Bruc, i Conei­xeràs l'home dels teus som­nis. I par­lant de som­nis, vet aquí el paradís somiat per la bel·licosa, igno­rant i men­ti­dera unió gre­mial de dis­tribuïdors i exhi­bi­dors de cinema a Cata­lu­nya: la cosa cata­lana, que la pagui la Gene­ra­li­tat (i de vega­des, ni així). Aquest gremi és con­ser­va­dor i té poques idees. Els para­litza la por i són poc com­pe­ti­tius. Per això es posen furi­o­sos amb la qüestió de la nor­ma­lit­zació de la llen­gua cata­lana. En el fons, tant se'ls en dóna el català o el finès; el que els pre­o­cupa és una supo­sada dava­llada de cli­ents. Fixin-se, però, que ells, fins ara, o no han fet o han seguit amb retard mul­ti­tud d'acci­ons per millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat expe­ri­men­ta­des de fa anys a Europa i als Estats Units. La ini­ci­a­tiva de més èxit –l'única– és la ins­tau­ració del dia de l'espec­ta­dor. Poca cosa més. Els abo­na­ments, els des­comp­tes, les tar­ge­tes de cli­ent, etc. s'han admès amb tan poques ganes i amb tan poca ener­gia que no han tri­om­fat. De fet, la immensa majo­ria de la gent ni tan sols sap que exis­tei­xen. Els dis­tribuïdors i exhi­bi­dors nos­trats només saben plo­rar (en català). No diem que les con­di­ci­ons actu­als siguin bones, però el seu con­ser­va­do­risme històric els impe­deix de reac­ci­o­nar amb força pel que fa a la comer­ci­a­lit­zació. En volen exem­ples? No cal anar gaire lluny per tro­bar-ne: fa un mes, una mul­ti­tud de sales de París van ofe­rir durant una set­mana, en totes les ses­si­ons, en tots els cine­mes, una rebaixa del cin­quanta per cent. Sense con­di­ci­ons. Motiu: l'arri­bada de la pri­ma­vera. Tal com ho sen­ten. I es que­den tan amples. Efecte? Mul­ti­pli­cació directa d'entra­des venu­des. Resul­tat final? Fac­tu­ració supe­rior. S'ima­gi­nen una acció així a Bar­ce­lona? S'ima­gi­nen a les sales de cinema, per exem­ple, dos períodes de rebai­xes a l'any, com a les boti­gues? Impos­si­ble. Almenys, sort que dis­tribuïdors i exhi­bi­dors tenen loca­lit­zada la culpa dels seus mals: la nor­ma­lit­zació de la llen­gua cata­lana.