No callarem

–Però per què ja no podré veure més Doraemon?

–Perquè el nostre president, el Sr. Camps, ha decidit que TV3 no la puguem veure més a casa nostra, al País Valencià. –I per què no? –Perquè parlen en català.

Aquest, ben segur, és un dels diàlegs més tristament repetits a les llars valencianes aquests últims dies. Un diàleg del tot surrealista i més tenint en compte que aquest president ho és tot i estar imputat en un tema judicial. Tota una generació de valencians ha crescut amb TV3. Es tracta d'una televisió que els ha acompanyat durant més de vint anys i a la qual els valencians, com nosaltres, s'hi senten lligats per raons culturals, lingüístiques i emocionals. Continuar veient TV3 al País Valencià és un dret que emana de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (signada per l'Estat Espanyol) que insta governs i institucions a fomentar la intercomunicació entre territoris veïns. Desenes de milers de valencians –90.000, segons l'organització– van sortir al carrer el passat 16 d'abril, clamant en favor de les emissions de TV3 al País Valencià amb el lema Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència. Us n'heu adonat que com més ens prohibeixen més forta és la nostra voluntat de ser? Ni a València ni aquí no podran fer callar el nostre clam. Assumeixo les paraules de Lluís Llach al final de la manifestació, qui, des de dalt d'un camió perquè no els van autoritzar a muntar un escenari, va dir: “El País Valencià és el meu país. Visca el País Valencià.” Hi afegeixo una frase de Joan Maragall: “Per a mi la nació és la llengua”.