Articles

Canvis acumulats, avenços sobtats

“La naturalitat amb què, cada dia més, es parla del dret a decidir col·lectiu podria comparar-se amb el canvi de paradigma sobre altres llibertats dels anys seixanta”

“En ter­mes de tra­dició cul­tu­ral, desen­vo­lu­pa­ment econòmic i estruc­tura social, Txe­cos­lovàquia seria avui una democràcia (i pro­ba­ble­ment ho serien també Hon­gria i Polònia) si no fos per l'insal­va­ble veto de la presència soviètica”. Aquesta afir­mació fou feta l'any 1984 pel reco­ne­gut politòleg nord-ame­ricà Samuel P. Hun­ting­ton. No només des­ta­cava, cinc anys abans de la cai­guda del mur de Berlín, que el prin­ci­pal fac­tor anti­de­mocràtic era el jou soviètic, sinó que pre­veia cor­rec­ta­ment els països on la demo­cra­tit­zació seria més ràpida i efec­tiva, per les raons que esmen­tava, un cop aquest fre hagués des­a­pa­re­gut. La democràcia hi era latent. A Cata­lu­nya, cada dia que passa resulta més ver­sem­blant el paral·lelisme: “En ter­mes de tra­dició cul­tu­ral, desen­vo­lu­pa­ment econòmic i estruc­tura social, Cata­lu­nya seria avui un estat si no fos per l'insal­va­ble veto de la presència espa­nyola”.

Ara bé, lluny de pen­sar que sense l'aixe­ca­ment d'aquest veto l'estat no és pos­si­ble, hi ha raons per pen­sar que això pot esde­ve­nir. Un canvi ins­ti­tu­ci­o­nal impor­tant, com el que expli­quen les diver­ses teo­ries de la tran­sició cap a la democràcia, sovint reque­reix la con­gruència de tres menes de fac­tors: can­vis cul­tu­rals o de valors, can­vis econòmics i can­vis en les elits (inter­nes i exter­nes, aques­tes dar­re­res en forma de suport inter­na­ci­o­nal). Si bé és cert que en par­lar de democràcia la seqüència defen­sada per molts autors és la de la trans­for­mació econòmica –pri­mer–, el canvi de valors –després– i, final­ment, el canvi ins­ti­tu­ci­o­nal, en el cas que ens ocupa el canvi de valors sem­bla haver-s'hi avançat.

És sabut que els valors són un dels fac­tors més esta­bles d'una soci­e­tat. Fins i tot quan aquesta s'ha trans­for­mat con­si­de­ra­ble­ment aque­lles gene­ra­ci­ons que foren soci­a­lit­za­des en un con­text deter­mi­nat mos­tren for­tes reticències cap a un canvi. Això ha pogut com­pro­var-se en nom­bro­ses oca­si­ons, a vega­des de manera sor­pre­nent, com quan l'equip de soci­o­lo­gia elec­to­ral diri­git per la recent­ment tras­pas­sada Dra. Rosa Virós va com­pa­rar els mapes elec­to­rals de la República i els dels pri­mers anys de democràcia: quasi cal­cats.

Els can­vis de valors són difícils però alhora per­sis­tents. A Cata­lu­nya estem expe­ri­men­tant un canvi impor­tant de la manera de veure la relació del país amb Espa­nya, que, en gran part, està pro­ta­go­nit­zant les gene­ra­ci­ons més pro­clius a adop­tar noves visi­ons, els joves. La natu­ra­li­tat amb què, cada dia més, es parla del dret a deci­dir col·lec­tiu podria com­pa­rar-se amb el canvi de para­digma sobre altres lli­ber­tats que es va expe­ri­men­tar a la dècada dels sei­xanta. El pro­fes­sor Ronald Ingle­hart, figura cab­dal en l'estudi del can­vis de valors, ha defen­sat que l'evo­lució democràtica porta lli­gada la gene­ra­lit­zació dels valors ano­me­nats post­ma­te­ri­a­lis­tes que podem rela­ci­o­nar amb la volun­tat d'auto­ex­pressió. Cer­ta­ment, ell fa referència a l'auto­ex­pressió indi­vi­dual, però en una situ­ació política com la nos­tra aquests valors es podrien con­nec­tar amb els que incor­pora la joven­tut pel que fa a la inde­pendència. La seva esta­bi­li­tat en el temps, per altra banda, és d'espe­rar que depassi l'esce­nari con­tex­tual de les con­sul­tes sobi­ra­nis­tes, que, sen­zi­lla­ment, els mani­festa.

Els can­vis soci­als (de valors i mate­ri­als) són els més lents, neces­si­ten més temps. Les reu­bi­ca­ci­ons estratègiques de les elits són més ràpides. La soci­e­tat ja està can­vi­ant, can­via abans que sigui capaç de reconèixer els can­vis. Les trans­for­ma­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, després, no pas­sen perquè sí. Pas­sen sob­ta­da­ment, això sí, però no perquè sí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.