Suprimir les diputacions

Fa quasi un any vaig publi­car, en aques­tes matei­xes pàgines, un arti­cle titu­lat Supri­mir muni­ci­pis on plan­te­java la neces­si­tat de fusi­o­nar muni­ci­pis per tenir un mapa català d'ens locals més raci­o­nal que suposi menys burocràcia, dis­persió i des­pesa, i alhora per­meti opti­mit­zar els recur­sos econòmics, els ser­veis i el per­so­nal. Aquesta idea, que ja apli­quen països avançats com Suècia o Finlàndia, és quel­com que també aquí aca­ba­rem fent, tot i que seria injust car­re­gar els neu­lers única­ment sobre la baula més feble de la cadena burocràtica. És hora també d'afron­tar el futur de les nos­tres qua­tre dipu­ta­ci­ons, sobre­tot en vigílies de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 22 de maig, durant les quals també esco­lli­rem els nos­tres dipu­tats pro­vin­ci­als, encara que una gran part de la població no ho sàpiga. Les dipu­ta­ci­ons van néixer for­mal­ment amb la Cons­ti­tució de Cadis del 1812, tot i que no van ser cre­a­des fins al 1836. Després de 175 anys de fun­ci­o­na­ment, doncs, pot­ser seria hora de repen­sar-ne el sen­tit.

Les dipu­ta­ci­ons es regei­xen per un sis­tema polític opac, poc trans­pa­rent i per elecció democràtica indi­recta. Quants de nosal­tres sabem dir a quin par­tit judi­cial vivim? Quants de nosal­tres podem esmen­tar més de dos dipu­tats pro­vin­ci­als de la nos­tra demar­cació? Quants de nosal­tres sabem a qui pre­sen­ten els nos­tres par­tits per ocu­par les dot­ze­nes de càrrecs en joc? Quants de nosal­tres sabem cada quan hi ha un ple de la nos­tra dipu­tació i quants dipu­tats el for­men? No cal fer-se més pre­gun­tes per capir que estem par­lant de l'admi­nis­tració menys trans­pa­rent de totes les que tenim.

Supri­mir les dipu­ta­ci­ons no és cap uto­pia. De fet, hi ha ter­ri­to­ris de l'Estat espa­nyol on ja no exis­tei­xen i no s'ha obert la terra ni els ha cai­gut el cel al damunt. Les comu­ni­tats autònomes uni­pro­vin­ci­als van liqui­dar les dipu­ta­ci­ons fa molts anys, i no són pas poques: Madrid, Múrcia, la Rioja, les Bale­ars, Navarra, Astúries i Cantàbria no tenen dipu­ta­ci­ons. En tots aquests llocs els governs autonòmics han assu­mit les com­petències de les dipu­ta­ci­ons i llurs ciu­ta­dans tenen un estrat admi­nis­tra­tiu menys que nosal­tres. A les Canàries tam­poc no n'hi ha perquè tenen el seu par­ti­cu­lar sis­tema dels cabil­dos, men­tre que al País Basc sí que n'hi ha, però són dipu­ta­ci­ons forals amb com­petències impo­si­ti­ves i fis­cals. I amb elecció directa, per cert.

El tronc cen­tral del cata­la­nisme reclama, des de fa dècades, la supressió de les dipu­ta­ci­ons. CiU, ERC i ICV ho dema­nen des de sem­pre, tot i que a vega­des el tac­ti­cisme polític els ha fet obli­dar aquesta rei­vin­di­cació històrica i han entrat en el joc de majo­ries per con­tro­lar els ens pro­vin­ci­als. És legal i legítim, però a vega­des sem­bla que es facin tram­pes al soli­tari.

El debat sobre el futur de les dipu­ta­ci­ons no és una dèria cata­lana ni de les naci­ons perifèriques de l'Estat. La seva pèrdua de sen­tit ha estat per­ce­buda a la mateixa capi­tal del regne. L'expre­si­dent Felipe González deia fa un temps que les dipu­ta­ci­ons ja no tenen sen­tit atès que les seves com­petències poden ser assu­mi­des pels governs autonòmics. També el minis­tre de Fomento i número dos del PSOE, José Blanco, ha apos­tat públi­ca­ment per supri­mir-les. Izqui­erda Unida (IU) també en defensa la supressió, com també ho demana UpyD, per esmen­tar dos par­tits que són el dia i la nit. Fins i tot alguns diri­gents del PP, com Alícia Sánchez-Camacho, han dema­nat obrir el debat per evi­tar dupli­ci­tats burocràtiques i reduir el dèficit.