Hipòcrates

Cata­lu­nya pateix sobre­tot dues malal­ties greus. D'una banda, la mateixa que afecta els altres pobles, tant els lliu­res com els sot­me­sos: la crisi econòmica. De l'altra, la mateixa que afecta els altres pobles que no són lliu­res i que nau­fra­guen sot­me­sos als estats que els ofe­guen: la falta d'inde­pendència política per exer­cir sobi­ra­na­ment el seu auto­go­vern.

Hipòcra­tes (Cos, 460 aC-Làrissa, ?), el pare de la medi­cina, va ser qui pri­mer va sepa­rar la ciència de la religió. Els seus afo­ris­mes són una font ines­go­ta­ble de savi­esa, de la qual encara beuen no tan sols els pro­fes­si­o­nals de la medi­cina, sinó totes les per­so­nes interes­sa­des a apren­dre-hi lliçons de sen­tit comú (el menys comú dels sen­tits, per para­do­xal que sigui) que aju­den a tenir una visió lúcida sobre la rea­li­tat.

«Quan dues malal­ties con­vi­uen a la vegada, la de més força acaba domi­nant, absor­bint i fent des­a­parèixer la més feble», alerta un dels afo­ris­mes d'Hipòcra­tes.

La malal­tia dels cata­lans que con­sis­teix a dei­xar-se explo­tar per l'impe­ri­a­lisme espa­nyol ve de molt lluny. Segu­ra­ment ve del temps en què la cul­tura popu­lar va posar en cir­cu­lació la imatge de ser cor­nut i pagar el beure, pot­ser ins­pi­rada en aquesta sen­sació tan fami­liar a Cata­lu­nya de con­sen­tir que Espa­nya domini amb aires de vexació. De tota manera, per molt que aquesta malal­tia dels cata­lans vin­gui de molt lluny, segu­ra­ment mai no hi ha hagut en aquest país tants malalts amb ganes de curar-se d'aquesta alte­ració que per­torba les seves fun­ci­ons vitals com des que aquí i arreu s'ha escam­pat com una plaga la malal­tia de la crisi econòmica.

El doc­tor Jordi Pujol, que al llarg dels seus vint-i-tres anys al cap­da­vant del govern de Cata­lu­nya va arri­bar fins i tot a rebre el títol d'Espa­nyol de l'Any, és més cons­ci­ent ara que mai de la sort adversa que ens ha cai­gut perquè ell no va ser fidel al jura­ment hipocràtic. Per aquesta raó, ell i el seu hereu polític, Artur Mas, són ara par­ti­da­ris de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Ja no cre­uen en la religió de l'Espa­nya plu­ral on tots els pobles valen el mateix. Si, fidel a Hipòcra­tes, separa la religió de la ciència, el seu par­tit, CDC, pro­cu­rarà pren­dre nota de l'avís de l'afo­risme del pare de la medi­cina. I ens aju­darà a enten­dre que la ciència alerta que la secu­lar malal­tia de no ser inde­pen­dents naci­o­nal­ment té més força que la tran­sitòria malal­tia de la crisi econòmica.