Memòria de les Malvines

Per les casu­a­li­tats del destí, fa uns anys vaig tenir la sort de coin­ci­dir en uns reci­tals a la remota província argen­tina de Tucumán amb Gus­tavo Caso Rosendi, un veterà de la guerra de les Mal­vi­nes. D'aspecte juve­nil, prim, més aviat ros, ama­ble i culte, ningú hau­ria dit que el poeta havia estat a l'esce­nari de l'hor­ror que va sig­ni­fi­car aque­lla bata­lla con­tra l'impe­ri­a­lisme britànic. Va ser un dels moments fatídics de la dic­ta­dura –l'ano­me­nat Pro­ceso de Reor­ga­ni­zación Naci­o­nal– dels assas­sins Videla, Viola, Camps, Gal­ti­eri i com­pa­nyia. Tucumán també va ser un dels esce­na­ris més tèrbols de la lluita de l'exèrcit argentí con­tra la sub­versió. Allà van morir o van des­a­parèixer milers de guer­ri­llers de l'Ejército Revo­lu­ci­o­na­rio del Pue­blo, així com infi­ni­tat de mili­tants d'esquerra, molts dels quals encara no se sap on van anar a parar. En els reci­tals per les loca­li­tats de Tucumán, la majo­ria en esco­les –algu­nes, antics cen­tres de pre­so­ners–, érem rebuts com a herois: ell per ser un veterà de guerra i jo pel fet de ser català.

L'hos­pi­ta­li­tat de le gent i la cor­di­a­li­tat dels nens ens feia con­nec­tar ràpida­ment i tot fluïa mal­grat la deso­lació de la zona i la memòria recent dels tor­tu­ra­dors, molts dels quals encara viuen a les seves man­si­ons. Rosendi em va expli­car el des­as­tre de la bata­lla: el fred, la reacció dels britànics i l'eva­po­ració de la pri­mera línia de platja dels argen­tins, liqui­dada pel bom­bar­deig naval i després pels temi­bles gurkha nepa­le­sos, que van dego­llar i vio­lar infi­ni­tat de sol­dats mal armats i ves­tits amb roba pri­ma­ve­ral enmig del clima antàrtic: “Mer­ce­na­rios de per­fil bajo (los únicos que los vie­ron ya no están)”.

Final­ment, el seu lli­bre com­mo­ve­dor, Sol­da­dos, ha sor­tit en una col·lecció dedi­cada a la memòria històrica. M'ha emo­ci­o­nat recu­pe­rar la veu del sol­dat poeta, amant dels Beat­les i dels Sto­nes, que va des­co­brir que l'eti­mo­lo­gia del nom Mal­vi­nes pro­ce­dia pre­ci­sa­ment de la neu. La va veure caure enmig de l'ofen­siva final abans de ren­dir-se: “Era ter­ri­ble­mente bello mirar en pleno bom­bar­deo la sua­vi­dad con que caían los copos de la nieve”.