Dèficits lingüístics

Tot i que l'ús del català en la justícia sigui pràcti­ca­ment ine­xis­tent, pel titu­lar del jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu de Lleida, José Luis Magán, encara és exces­siu. I no només en la justícia; per aquest home pos­si­ble­ment encara es parla massa català al món. El magis­trat en qüestió, que ja ha pro­vo­cat més d'algun dis­gust a l'alcalde Ros en orde­nan­ces sobre bars, ara, a resul­tes d'una multa de trànsit escrita en català, ha qua­li­fi­cat la Gene­ra­li­tat d'una sim­ple admi­nis­tració regi­o­nal espa­nyola, des­cor­tesa, man­cada de solvència i que actua amb mala fe.

El jutge dóna la raó a un ciu­tadà madri­leny que havia pre­sen­tat recurs con­tra la sanció escrita en la mateixa llen­gua que no podia sonar al Ber­nabéu abans del par­tit de Cham­pi­ons per raons de segu­re­tat: el català. Aquesta és bona. Fins ara sabíem que la llen­gua pot ser veri­nosa, o ligth, però en la gama dels des­na­tats, en els nous temps ja es parla de zero. I en aquest estadi, al zero és on volia dei­xar el Real Madrid, i la poli­cia, el català a la mega­fo­nia. Final­ment vam tenir els avi­sos pre­vis de la UEFA, en la nos­tra llen­gua, abans del par­tit, però no un cop gua­nyat.

És un espe­rit enquis­tat en el pas del temps, que tra­vessa règims, gene­ra­ci­ons i ter­ri­to­ris. Nosal­tres, els cata­lans, som els “pesats“ que deien Car­men Rico Godoy, o Que­vedo, els 300 i els del mani­fi­esto de cada deu anys.

Ara que tant es parla de dèficits, en la balança hi podem afe­gir aquest. D'aquí ve el valor de la cam­pa­nya de l'asso­ci­ació de juris­tes en defensa de la llen­gua pròpia, que demana que quan anem al jut­jat no can­viem de llen­gua. És clar que ens tro­ba­rem el Magán de torn, però fer ser­vir el català a l'admi­nis­tració de justícia és un dret que recu­llen l'Esta­tut i la Cons­ti­tució i al qual la con­se­llera Pilar Fernàndez Bozal sabrà donar suport. I d'aquí ve també que el lip-dup de la Pla­ta­forma per la Llen­gua, que pro­mou el català com a llen­gua comuna, l'hau­rien de pas­sar dimarts per les pan­ta­lles del Camp Nou, i a la final, en els mar­ca­dors de Wem­bley. Sense fal­tar al res­pecte ni a la segu­re­tat mun­dial, és clar.