Estat propi, desnuclearitzat

La Con­ferència Naci­o­nal per l'Estat Propi, que ha de pre­pa­rar la seva assem­blea per a la pro­pera tar­dor, ha resul­tat un
èxit. Després de tants anys de pica­ba­ra­lles entre els sec­tors sobi­ra­nis­tes, sem­bla que, final­ment, s'ha tro­bat el full de ruta de la uni­tat a través de la soci­e­tat civil. En la con­vo­catòria al Palau de Con­gres­sos de Montjuïc, ens hi retro­ba­rem cen­te­nars d'inde­pen­den­tis­tes pro­vi­nents d'experiències polítiques diver­ses junt amb noves gene­ra­ci­ons que volen fugir dels sec­ta­ris­mes de les cúpules dels par­tits. Tots units en una única fita: acon­se­guir per al 2014 que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat de la Unió Euro­pea; un estat, però, que els ecoin­de­pen­den­tis­tes desit­gem sense exèrcit i des­nu­cle­a­rit­zat.

Per nosal­tres l'ener­gia nuclear, impo­sada durant el fran­quisme, pel seu immens perill biològic és incom­pa­ti­ble amb una nació lliure. En el cas d'un acci­dent que pro­vo­qui la fusió del nucli d'un reac­tor, com els succeïts a les cen­trals de Txernòbil i Fukus­hima, tot el nos­tre futur que­da­ria arruïnat. No podem assu­mir aquest risc, però tam­poc l'econòmic i finan­cer en cas que el nos­tre futur estat acceptés ges­ti­o­nar aquest lle­gat energètic enve­ri­nat.

Els sobi­ra­nis­tes par­ti­da­ris de con­ti­nuar la nucle­a­rit­zació es veu­rien obli­gats a naci­o­na­lit­zar Endesa i Iber­drola, pro­pietàries de les cen­trals de Van­dellòs i Ascó; pagar el des­man­te­lla­ment dels reac­tors, el magat­zem dels resi­dus i el con­trol de la seva segu­re­tat durant cen­te­nars d'anys. Qui pot ava­lar que tot aquest cost seria supor­ta­ble per a un nou estat en un temps de vaques fla­ques?

Quina és, doncs, la solució per des­nu­cle­a­rit­zar Cata­lu­nya pagant Espa­nya? Con­vin­dria pen­sar a nego­ciar amb Endesa i Iber­drola perquè con­tinuïn explo­tant els reac­tors fins al final de la seva vida útil. Per això és tan deci­siu que Madrid no auto­ritzi allar­gar el fun­ci­o­na­ment dels reac­tors a qua­ranta anys. Es trac­ta­ria d'evi­tar haver d'indem­nit­zar a les elèctri­ques si decidíssim atu­rar les nucle­ars abans d'hora. Men­tres­tant, cal­dria tenir garan­ties d'inter­ve­nir en el seu fun­ci­o­na­ment i segu­re­tat, ara sota el con­trol exclu­siu del Con­sell de Segu­re­tat Nuclear, que mos­tra evi­dents con­nivències amb el sec­tor elec­tro­nu­clear.

També hauríem d'exi­gir a Enresa (Empresa Naci­o­nal de Resi­duos Radi­o­ac­ti­vos) que es fes càrrec del des­man­te­lla­ment dels reac­tors (una des­pesa de 2.900 mili­ons d'euros per reac­tor, segons el sec­tor nuclear britànic). Actu­al­ment hi ha un fons per a aquesta tasca, acu­mu­lat per un cànon específic i que l'Estat ha fet incor­po­rar a la tarifa elèctrica.

L'altra qüestió clau és la naci­o­na­lit­zació de la xarxa per acon­se­guir regu­lar el sec­tor elèctric al ser­vei de la població. La inde­pendència política seria una fal·làcia si la xarxa con­tinués en mans de l'Estat espa­nyol o pri­va­tit­zada en mans de com­pa­nyies espa­nyo­les.

L'esce­nari del que podria esde­ve­nir a Cata­lu­nya el tenim al land de Baden-Württem­berg, gover­nat per pri­mera vegada pels Die Grünen. El par­tit verd ale­many vol con­ver­tir l'elèctrica EnBW, que té la pro­pi­e­tat de qua­tre reac­tors (dos dels quals estan afec­tats per la recent moratòria), en una empresa total­ment basada en les ener­gies reno­va­bles. La hipo­teca nuclear, però, ho està difi­cul­tant. L'error dels demo­cra­ta­cris­ti­ans del CDU, que han gover­nat durant dècades la regió, va ser fer-la gai­rebé pública sense pre­veure les con­seqüències d'una crisi com la pro­vo­cada per la catàstrofe de Fukus­hima. Ara la naci­o­na­lit­zació s'ha con­ver­tit en un entre­banc de difícil solució.

El futur estat català s'hau­ria de des­lliu­rar de l'herència nuclear mit­jançant un pla B que con­vin­dria dis­cu­tir en l'assem­blea naci­o­nal. La nos­tra inde­pendència és indis­so­ci­a­ble d'un model d'ener­gies cent per cent reno­va­bles que eviti la dependència, cada cop més forta i insos­te­ni­ble, del gas, el petroli i l'urani.

Si hem d'emmi­ra­llar-nos amb Ale­ma­nya, com diu el pre­si­dent Artur Mas, hem de pres­tar molta atenció al canvi de rumb del CDU i de la can­ce­llera Angela Merkel en el moment de redac­tar el pla energètic català amb l'horitzó del 2020. Els líders de la dreta germànica han aca­bat entre­gant-se a les pro­pos­tes eco­lo­gis­tes. Saben que el lobby atòmic està ferit de mort i que l'eco­no­mia solar és l'espe­rança. El movi­ment inde­pen­den­tista català i els sobi­ra­nis­tes del nos­tre govern no poden tan­car els ulls al nou para­digma energètic.