Vergonya de propaganda

Encara no sé si ha estat un miratge o un mal­son: he vist el vídeo de pro­pa­ganda elec­to­ral del can­di­dat soci­a­lista a l'alcal­dia de Bar­ce­lona, Jordi Hereu. Hi surt davant d'una pan­ta­lla d'ordi­na­dor, a casa, amb la seva dona i en un ambi­ent distès i fami­liar.

Jordi Hereu ens diu dos mis­sat­ges: que li agrada molt ballar, i que a casa seva han ballat sem­pre. I després ens informa que la cançó que escol­ten a través de l'ordi­na­dor li fa recor­dar els seus temps de vuitè d'EGB.

El vídeo acaba amb les sigles, el nom del can­di­dat a l'alcal­dia i un mis­satge que es dedu­eix de tot el que hem pre­sen­ciat: evi­dent­ment, hem de votar Jordi Hereu.

No em pre­gun­tin per la relació entre el ball, l'EGB i la raó per la qual hauríem de ree­le­gir l'alcalde de Bar­ce­lona, perquè més aviat em sem­bla un deliri. Dedu­eixo que els artífexs de la cam­pa­nya han reco­ma­nat “huma­nit­zar” Hereu, cosa de la qual es dedu­eix també que con­si­de­ren que par­teix d'una imatge “des­hu­ma­nit­zada”.

Només s'explica caure en aquesta absur­di­tat publi­citària, aquesta nul·litat expres­siva, aquesta absència total de mis­satge i de pro­posta, si és perquè els asses­sors han detec­tat una pre­o­cu­pant distància entre l'home i el per­so­natge públic.

Han con­si­de­rat segu­ra­ment que l'actual alcalde de Bar­ce­lona apa­reix altiu, entro­nit­zat, pot­ser arro­gant, o sim­ple­ment fred. I han bus­cat, al meu parer, la pit­jor de les solu­ci­ons: sobre­ac­tuar. Fer veure que cada dia entra una càmera a casa, que els enxampa per casu­a­li­tat, que tenen temps de repas­sar llis­tes d'èxits musi­cals i que això és el més sig­ni­fi­ca­tiu de la per­so­na­li­tat del can­di­dat.

Fer un anunci val molts diners i cal admi­nis­trar-los amb savi­esa: sens dubte els soci­a­lis­tes bar­ce­lo­nins han con­si­de­rat que això és el que més des­criu la seva idea per a la Bar­ce­lona de la pro­pera legis­la­tura. A casa ballem molt.

L'enèsim insult, ho dic amb la mà al cor, a la intel·ligència dels votants. Em fa recor­dar vuitè d'EGB. Sap què passa, per exem­ple? Que jo també recordo quan anava a vuitè d'EGB: i ja ales­ho­res feia anys que a la nos­tra capi­tal gover­na­ven els matei­xos.