Mercats de coneixement

Viure immer­sos en la soci­e­tat del conei­xe­ment vol dir, essen­ci­al­ment, que el conei­xe­ment s'ha alli­be­rat de tot mono­poli, que cir­cula lliure i que s'ha con­ver­tit en el motor que fa fun­ci­o­nar les nos­tres soci­e­tats subs­ti­tuint el lloc que fa uns anys ocu­pa­ven les màqui­nes. Això, no em can­saré de repe­tir que té unes impli­ca­ci­ons molt impor­tants per a les nos­tres soci­e­tats i molt espe­ci­al­ment per a les ins­ti­tu­ci­ons que tre­ba­llem amb conei­xe­ment, com és el cas de les ins­ti­tu­ci­ons for­ma­ti­ves de tots els nivells. Aques­tes ins­ti­tu­ci­ons hem d'apren­dre a can­viar la nos­tra cul­tura i dei­xar de pre­ten­dre difon­dre conei­xe­ment, i pas­sar a ser pres­crip­to­res, ava­lu­a­do­res o men­to­res. Sé que és difícil accep­tar-ho, perquè ens sem­bla que es tracta d'una pèrdua de poder, però no hi ha marxa enrere. Van començar els joves a lide­rar el canvi que aquest fet repre­senta, i ja fa anys escri­via que, encara que els posem verí als teclats dels ordi­na­dors pen­sant que encara es xumen el dit, no can­vi­a­ran, perquè ells són l'avant­guarda del canvi que repre­senta el pas d'una soci­e­tat a l'altra. I el canvi es va este­nent a la resta de la soci­e­tat civil. Subrat­llo civil perquè tinc la sen­sació que la ciu­ta­da­nia va molt més avançada que no pas els qui la repre­sen­ten, els diri­gents polítics, empre­sa­ri­als o ins­ti­tu­ci­o­nals.

Vàrem cri­ti­car molt la Viquipèdia, i ara la pres­ti­gi­osa Uni­ver­si­tat Har­vard ha abo­cat els seus estu­di­ants a fer-hi entra­des com un mètode pedagògic que, lluny de negar la rea­li­tat, apro­fita les eines que li ofe­reix.

Però, més enllà de les nos­tres crítiques, pors i dub­tes, la ciu­ta­da­nia actua. Quora, per exem­ple, una comu­ni­tat de més de 500.000 per­so­nes regis­tra­des, pre­gunta i res­pon sobre qual­se­vol mena de dubte o neces­si­tat d'infor­mació que es tin­gui. Quora és un con­junt de pre­gun­tes i res­pos­tes (en anglès) en estat de millora per­ma­nent, creat, edi­tat i orga­nit­zat pels seus usu­a­ris. L'objec­tiu és que cada pre­gunta i res­posta sigui la millor, la més docu­men­tada i, per tant, la més valo­rada, i que ajudi al màxim de gent pos­si­ble. És una eina col·labo­ra­tiva, basada en la bona fe dels qui la uti­lit­zen i en què cada usu­ari pot edi­tar, ree­di­tar i pun­tuar el text, que no és anònim, com en el cas de la Viquipèdia.

Face­book també ha entrat en el món dels mer­cats de conei­xe­ment i ha creat Face­book Ques­ti­ons. Sem­bla que aquest nou ser­vei no té la intenció de com­pe­tir amb Quora, sinó que vol sim­pli­fi­car la manera en què l'usu­ari acon­se­gueix les reco­ma­na­ci­ons i sug­ge­ri­ments de les seves amis­tats. De moment, Face­book manté reser­vat el nou sis­tema a un grup selec­ci­o­nat d'usu­a­ris. La pre­visió és que després de la fase de pro­ves i cor­rec­ci­ons, el nou Face­book Ques­ti­ons es posi a dis­po­sició de tot­hom i creixi de manera expo­nen­cial.

Els mer­cats de conei­xe­ment són, doncs, eines de dis­tri­bució de recur­sos de conei­xe­ment. He par­lat només d'un model, del que con­si­dera el conei­xe­ment un recurs reno­va­ble, un bé públic, i enco­ratja a com­par­tir-lo. Hi ha un altre model, no ho obli­dem, el que con­si­dera que el conei­xe­ment és un recurs limi­tat i, com a tal, és regit per les lleis de pro­pi­e­tat intel·lec­tual. Obser­vant l'evo­lució de les coses, estic segura que aquest és un model en via d'extinció. Tenim l'enorme sort de viure en una època en què el futur és obert i en què, per tant, qual­se­vol cosa tan­cada és una relíquia del pas­sat.