Qui cobra mana

En el món dels nego­cis hi ha dos afo­ris­mes que en el cas de Rya­nair només ser­vei­xen de cap per avall. El pri­mer és el de qui paga mana, que amb la com­pa­nyia irlan­desa ha anat a l'inrevés des que l'any 2003 va començar a ope­rar a Girona. En aquest aero­port, i als que es van anar afe­gint poste­ri­or­ment a la seva xarxa, qui mana és Rya­nair, per un motiu ben sen­zill: es moria de fàstic i per donar-li vida, la Gene­ra­li­tat, la Dipu­tació, la Cam­bra de Comerç i algu­nes empre­ses li han pagat sub­ven­ci­ons camu­fla­des de publi­ci­tat que ara són de 4 mili­ons d'euros anu­als. Aquí qui cobra mana, perquè si es retira els seus cli­ents ja poden començar a recon­ver­tir l'aero­port en un camp de pata­tes, i per això Rya­nair va acon­se­guir del tri­par­tit un pre­con­tracte segons el qual la sub­venció pujava a 7,5 mili­ons fixos més 4,5 mili­ons de vari­a­bles cada any. I per això quan el nou govern català va dir que no podia pagar, Rya­nair va començar a reta­llar ser­veis, i qui paga no mana i està ben aco­llo­nit.

Tam­poc fun­ci­ona allò que el cli­ent sem­pre té la raó, que vol dir que al cli­ent se li ha de donar sem­pre encara que no la tin­gui per por que se'n vagi a la com­petència. A Rya­nair no li cal donar la raó al cli­ent, perquè si marxa no tro­barà cap altra com­pa­nyia que li ser­veixi el mateix. Per això, el con­se­ller dele­gat de Rya­nair es per­met enviar una carta al minis­tre d'Indústria en la qual amenaça de reta­llar més rutes si les admi­nis­tra­ci­ons s'entes­ten a cobrar-li les mul­tes que li han posat, que sumen 1,23 mili­ons euros. Mul­tes que podria pagar tran­quil·lament amb el que ha munyit a l'Estat espa­nyol des del 2003: uns 80 mili­ons d'euros, dels quals 30 mili­ons són per l'aero­port de Girona.