Strauss-Kahn

Tens un bon embo­lic, que segu­ra­ment no es resoldrà espol­sant-te unes fal­di­lles de sobre. La foto ja ha tin­gut el seu preu; t'han detin­gut als Estats Units perquè res­pon­guis a acu­sa­ci­ons de retenció i vio­lació d'una cam­brera de 32 anys. Hi ha qui diu que tot és un mun­tatge, d'altres apun­ten a una rellis­cada teva, i d'altres diuen que ets capaç d'això i més. Pot­ser no sabrem mai la veri­tat.

En sabem el resul­tat: la teva car­rera política ja no val un ral. I això ens afecta a tots, perquè ets una de les per­so­nes més influ­ents de la Terra. Tant, que el teu arrest ja ha fet tre­mo­lar les bor­ses. Com a direc­tor del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, havies mirat de recon­duir els res­cats de les eco­no­mies naci­o­nals en situ­ació de fallida. Diuen que no ho esta­ves fent del tot mala­ment. I ara havies de ser l'home alter­na­tiu a Sarkozy a l'Elisi, l'espe­rança de les esquer­res fran­ce­ses per can­viar el color del seu rei repu­blicà.

Les teo­ries cons­pi­ratòries han començat a emer­gir i, vés a saber, pot­ser alguna l'encerta i tot. Però la vida ens ense­nya que la teo­ria més fia­ble sol ser la més òbvia, que sol coin­ci­dir amb la més primària. Pot­ser resulta, Domi­ni­que Strauss-Kahn, que en aque­lla habi­tació d'hotel no vas tenir en compte ni qui eres, ni què repre­sen­ta­ves, ni qui­nes coses posa­ves en perill. Pot­ser un cer­vell pri­vi­le­giat com el teu va abdi­car una estona i va cedir el pas a un altre òrgan. Pot­ser no vas pen­sar que al davant tenies una per­sona. Si fou així, així t'ho hau­ran de fer pagar. I punt final a una pro­mesa.