El molt talent i el poc mercat

Tenim més talent que mer­cat. És una frase molt apro­pi­ada per estre­nar el Cer­cle de Cul­tura, una cri­a­tura de la soci­e­tat civil molt espe­rada que final­ment ha vist la llum. És una afir­mació del con­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell, que va ofi­ciar el bateig d'aquesta enti­tat amb un dis­curs con­tra la des­mo­ra­lit­zació cre­ada per un pre­sent massa com­pli­cat.

La idea d'una Cata­lu­nya talen­tosa com a con­seqüència d'una reacció d'auto­de­fensa d'un país allu­nyat durant segles de la política comença a ser una mena de veri­tat ofi­cial que ens podria por­tar al car­reró del cofo­isme, si no som vigi­lants. En la reflexió de Mas­ca­rell no hi ha auto­com­plaença, jus­ta­ment pel fet d'asso­ciar aquesta opinió a una des­cripció de la dura rea­li­tat, la falta d'un mer­cat per donar sor­tida al talent. El mer­cat és el gran antídot del cofo­isme i del dis­curs del con­se­ller se'n deriva que creu en el mer­cat.

Molt talent i poc mer­cat, així viu o sobre­viu, doncs, la cul­tura cata­lana. Les limi­ta­ci­ons evi­dents del nos­tre mer­cat ens por­ten ine­vi­ta­ble­ment a la qüestió de la llen­gua, no tant a la política lingüística, sinó a la llen­gua amb majúscu­les, o millor dit a les llengües de la cul­tura cre­ada a Cata­lu­nya. El mer­cat cul­tu­ral inte­rior és cer­ta­ment minúscul per poder man­te­nir una indus­tria cre­a­tiva, ren­di­ble i com­pe­ti­tiva. I el mer­cat exte­rior, sigui inter­na­ci­o­nal o espa­nyol, ens enfronta al dimoni de la renúncia a la llen­gua cas­te­llana i el seu lle­gat que cons­tant­ment remuga en molts racons del país. En aquest sen­tit, el con­se­ller va plan­te­jar un inter­ro­gant enco­rat­ja­dor: si can­via el para­digma demogràfic i tec­nològic del país, com can­via la seva cul­tura?

“Allò que és, si no es con­juga amb allò que va ser, no per­met cap pre­visió d'allò que serà”, digué Anto­nio Tabucchi en una con­ferència al CCCB, que va començar citant el títol d'un lli­bre de Carlo Levi: El futur té un cor antic. Mas­ca­rell no vol que­dar atra­pat en la presó de la trista rea­li­tat econòmica i pla­neja un acord naci­o­nal i un pla estratègic per cons­truir un futur d'horitzó uni­ver­sal per a la cul­tura cata­lana. Però, quin és el nos­tre cor antic? És el de la Cata­lu­nya Gran del Con­so­lat del Mar o el de la Renai­xença? És el del país que aco­llia Var­gas Llosa o el que atorga al nivell C de català el paper de sal­con­duit?