Acords i papers mullats

Ha trans­cen­dit poc la reunió del con­se­ller Mas­ca­rell amb la minis­tra González Sinde. Ja comença a ser habi­tual la imatge dels nos­tres con­se­llers de Cul­tura retent una mena d'home­natge al minis­tre del ram. Com si et digues­sin que cal fer-ho, que és l'única manera de des­en­ca­llar qüesti­ons que, si no, que­da­rien arra­co­na­des en mans dels super­po­de­ro­sos secre­ta­ris d'estat, els fun­ci­o­na­ris de car­rera que són els que manen de debò. Després resulta que no ser­veix de res. Se sig­nen mul­ti­tud d'acords que, sen­zi­lla­ment, no es com­plei­xen. I tot­hom ho té tan assu­mit, que quan s'esdevé l'incom­pli­ment, l'Estat ni tan sols es dis­culpa. Cal­dria veure si en altres països indus­tri­a­lit­zats del nos­tre entorn es dóna el mateix tant per cent de no-obser­van­ces fla­grants per part de l'admi­nis­tració.

Però el més increïble és el que es dóna de tant en tant, també prou habi­tual perquè ja ni ens n'ado­nem: s'arriba a nous acords –cosa que vol dir que hi ha nego­ci­a­ci­ons– per des­en­ca­llar el que són purs i durs incom­pli­ments. Es pre­sen­ten amb la mateixa pompa que els ante­ri­ors i es venen com una “nova” con­questa. Per aquest camí es podrien empal­mar sig­na­tu­res i incom­pli­ments fins a la fi dels temps.

És el que ha pas­sat amb Mas­ca­rell, González Sinde i els papers de Sala­manca. Sí, els famo­sos papers, els més cars d'acon­se­guir de la història. El nos­tre con­se­ller i la minis­tra han arri­bat a l'acord que, després de les elec­ci­ons es pro­du­eixi el retorn del 20% dels papers (1500 cai­xes amb docu­ments de par­ti­cu­lars i d'ajun­ta­ments) que encara no han sor­tit de Sala­manca. Tal com el mateix Mas­ca­rell va decla­rar, no es com­pleix la llei. I recor­dem que el retorn de la docu­men­tació con­fis­cada a casa nos­tra durant la guerra i la post­guerra i dipo­si­tada a Sala­manca està esta­blert en una llei del 2005! Per tant, sin­ce­ra­ment, comença a ser hora que no se'ns ven­gui que s'ha arri­bat a nous acords. Una altra de les qüesti­ons trac­ta­des per Mas­ca­rell i González Sinde va ser el traspàs del Museu Arqueològic de Tar­ra­gona, rei­vin­di­cat des de fa temps per la Gene­ra­li­tat. Aquí sí que hi ha nego­ci­ació i, per tant, es pot dir que s'ha arri­bat a un acord o no. En el cas dels papers de Sala­manca, no. La Gene­ra­li­tat no hau­ria d'acu­dir a Madrid a bus­car nous acords en qüesti­ons ja pac­ta­des, acor­da­des i san­ci­o­na­des legal­ment, sinó a pas­sar comp­tes amb la màxima duresa dialèctica i exi­gir que l'Estat com­pleixi les lleis que ell mateix aprova.