N'hi ha per indignar-se

La Junta Elec­to­ral Cen­tral que tot ho pro­hi­beix va per­me­tre dis­sabte pas­sat, en plena cam­pa­nya, que sin­di­cats i par­tits d'esquerra que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons orga­nit­zes­sin a Bar­ce­lona una mani­fes­tació en con­tra de CiU, que també s'hi pre­senta, amb l'excusa de les reta­lla­des soci­als. L'endemà, diu­menge, sor­tia de tras­cantó i sense pan­car­tes pre­fa­bri­ca­des la mani­fes­tació dels indig­nats. Indig­nats con­tra què? Con­tra ban­quers, finan­cers, par­tits de dreta i esquerra, sin­di­cats i, des d'ahir, quan es va saber que la Junta Elec­to­ral els pro­hi­bia els cam­pa­ments que des d'aquell diu­menge man­te­nen a la plaça Cata­lu­nya o a la Puerta del Sol de Madrid, con­tra la Junta Elec­to­ral que tot ho pro­hi­beix. N'hi ha per indig­nar-se.

Simultània­ment, ha tin­gut lloc el cas Strauss-Kahn. L'home que a la pel·lícula Inside job –vegin-la– denun­cia els finan­cers i els ban­quers que ens han dut a la ruïna serà jut­jat per delicte sexual. Molt bé. Impe­ca­ble. Només que els ban­quers i finan­cers que denun­cia no seran jut­jats ni empre­so­nats sinó que, com la pel·lícula diu, es man­te­nen als seus llocs o són con­se­llers de Barack Obama, pre­si­dent dels Estats Units i Nobel de la pau. N'hi ha per indig­nar-se.

M'acosto a la plaça Cata­lu­nya. Assem­blees, eslògans engi­nyo­sos, gent jove i gran. Els par­tits de dreta i esquerra –cor­rem-hi tots, que demà hi ha vota­ci­ons– diuen ara que com­pre­nen el males­tar dels acam­pats. N'hi ha per indig­nar-se. Cir­cu­len per la plaça dia­ris euro­peus que com­pa­ren les acam­pa­des amb les de la plaça Tah­rir del Caire. Àfrica segueix començant als Piri­neus, sobre­tot si Europa i el món volen fer veure que no tenen res a veure amb els pro­ble­mes d'Espa­nya. N'hi ha per indig­nar-se.

Alguns comen­ta­ris­tes mimen els mani­fes­tants perquè no els passi com al Maig del 68, que no es van ado­nar de la importància d'aquell movi­ment fins que no en van veure les con­seqüències. D'altres, com lla­vors, els trac­ten de fills de papà o de pollo­sos que no saben res. N'hi ha per indig­nar-se.