Ximenis

Si algú creu que el fracàs és avui la marca de l'inde­pen­den­tisme, que miri cap a Arenys de Munt. En aque­lla petita població del Maresme hi has gua­nyat tu, Josep Manel Xime­nis, repre­sen­tant la CUP local, i segons com vagi podries ser el nou alcalde. Però a més, a con­ti­nu­ació han que­dat Esquerra Repu­bli­cana i Con­vergència, i ja resi­du­als, a molta distància, el PSC i el PP. Per a alguns, aquesta seria la foto ideal de la Cata­lu­nya sepa­rada, men­tal­ment i elec­to­ral­ment sepa­rada.

Com us ho heu fet, com t'ho has fet, Xime­nis? D'entrada, posant-hi una mica d'ima­gi­nació; fa un parell d'anys vau parir el pri­mer referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. Vau posar l'accent en la democràcia, la gent, la par­ti­ci­pació... Fins al punt que vau des­en­ca­de­nar una autèntica marea naci­o­nal, la qual va cul­mi­nar en la con­sulta de Bar­ce­lona. A més, sense que­dar exempts de la guerra de sigles que afecta tota l'esquerra naci­o­nal, vau posar les per­so­nes i les idees al davant dels par­tits. L'engra­natge al ser­vei de la gent i dels prin­ci­pis, i no pas a la inversa.

Cal feli­ci­tar-te, a tu i els teus col·legues i tota la vila d'Arenys de Munt. En aquell racó del país hi ha, hi torna a haver, algu­nes pis­tes sobre com cal fer les coses. La lli­ber­tat de la nació demana cre­a­ti­vi­tat i intel·ligència; demana con­nexió amb la gent; demana modèstia i demana pro­jec­tes clars i assu­mi­bles. I, sobre­tot, demana coratge. Ja ho saps, Xime­nis, en això estem d'acord. Tu en diries audàcia. Doncs res, això; amunt Arenys, que la resta ja ani­rem venint.