Plouen del cel

D'ençà de les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals, a les CUP d'arreu del país els plo­uen amics del cel. És ben sabut que les ona­des vir­tu­o­ses polítiques con­vo­quen més per­so­nal sota el paraigües X del que d'un bon inici aquesta X podia espe­rar. Estranys com­panys de llit polítics i adhe­si­ons reals, com dèiem, però també reco­nei­xe­ment i presència als mit­jans de comu­ni­cació capi­ta­lins, tant públics com pri­vats. Mit­jans que, fins ara, o bé els havien fet el buit o bé no havien tin­gut cap mena d'interès a conèixer allò que s'estava for­jant en molts pobles i ciu­tats mit­ja­nes de Cata­lu­nya. Perquè allò no estava suc­ceint a Bar­ce­lona. Perquè no hi havia un potent apa­rell polític naci­o­nal al dar­rere, cap des­patx virtuós (sí, els des­pat­xos també poden ser-ho), cap gabi­net de comu­ni­cació extern encar­re­gant-se de la feina bruta.

Més enllà de com­bre­gar o no amb el credo polític de les CUP, cal que es reco­ne­gui que el crei­xe­ment de la seva implan­tació al ter­ri­tori no és flor d'un dia, no s'ha trac­tat només de reco­llir les res­tes del nau­fragi d'ERC. I un apunt impor­tant: són els Obama cata­lans quant a l'ús de la xarxa i els mit­jans 2.0. En trac­tar-se de votants orgu­llo­sos de la seva opció (no tenen vot ocult) han pre­go­nat la seva opció sense cap com­plex, ampli­fi­cant-la. Caldrà veure com crei­xen i com ento­men assu­mir quo­tes de poder deci­sori.