Més (o menys) que què

Flu­eix agra­dosa i vivaç, entre amics, la con­versa de la llarga sobre­taula domi­ni­cal. Entre els pre­sents hi ha per­so­nes com­pro­me­ses amb la benemèrita ins­ti­tució que és Càritas. Ine­vi­ta­ble­ment es plan­teja el deca­latge entre la mena de fe pro­fes­sada i sen­tida per aques­tes i l'esgri­mida i exer­cida per l'Església ofi­cial, esta­blerta, vati­cana.

Hi ha qui apro­fita per car­re­gar con­tra la religió en gene­ral, en espe­cial les mono­teis­tes. Cosa a la qual l'ateu res­pectuós no sap estar-se de con­tra­pun­tar que –para­do­xes de la història– són tan­ma­teix aques­tes les que, a través del temps i de l'espai, més de capa­ci­tat mobi­lit­za­dora, en posi­tiu i en nega­tiu, han reei­xit a des­ple­gar. Arre­met nova­ment el pri­mer con­tra la insi­di­osa perfídia de la cris­ti­ana. Amb la sub­següent res­posta del segon, que, doblat ara en el castís de la vella dita, afirma, des del seu agnos­ti­cisme de pedra picada, que no hi ha tan­ma­teix altra religió veri­ta­ble que la catòlica, apostòlica i romana. Tot il·lus­trant la seva argu­men­tació amb el fet que, en cap altra de les mono­teis­tes, no ha estat ni és pos­si­ble un grau de des­vi­ació res­pecte a l'ortodòxia res­pec­tiva com el mani­fes­tat per aquests cre­ients que fan, per baix, allò que, per dalt, no farà mai l'empos­tis­sat eclesiàstic ins­tituït.

Es dis­sol la tertúlia i arriba el ves­pre. Fan a la TV3 un pro­grama que, segons sem­bla, hau­ria de for­mar part de la cul­tura gene­ral del país: 30 minuts. Dedi­cat aquest diu­menge, sota el ditiràmbic títol de Més que fut­bol, a l'inde­fec­ti­ble Barça. El mateix ateu d'abans –que admet no ser tan res­pectuós ja amb aquesta nova religió– és ins­tat a mirar-se'l: “Segons què no es pot igno­rar” (!).

I bé, què n'extreu? Que aquesta con­fessió apa­rent­ment tan laica no és tam­poc cosa sols de mos­sens de poble sinó també sobre­tot de doc­tors i de teòlegs ad hoc. Que bas­tei­xen hagi­o­gra­fies i pon­ti­fi­quen severs com els cler­gues més ultra­mun­tans d'antany.

Com secu­la­rit­zar a menys aquesta devoció de més?