Els futurs amos de res

Les elec­ci­ons muni­ci­pals, almenys des dels dia­ris, sem­pre han estat les que han des­per­tat més trem­pera, suposo que per la pro­xi­mi­tat. La sen­sació que es desprèn de les dar­re­res sem­bla, però, que han per­dut fins i tot això. Es nota una falta d'entu­si­asme i, fins i tot, de ganes de manar, en mol­tes pobla­ci­ons. Aquesta situ­ació, que en prin­cipi podria sem­blar nega­tiva, tam­poc em sem­bla que ho sigui del tot. Els par­tits sem­bla que hagin per­dut les direc­trius, i per tant tots els pac­tes són pos­si­bles (CiU amb PP; PSC amb PP; ERC amb CiU, ICV amb CiU a favor del PP, etc.) Ningú parla de trans­fu­guis­mes per qüesti­ons ideològiques.

Hi ha, em sem­bla, dues qüesti­ons que actu­al­ment són més que clares. Per una banda, hi ha una crisi econòmica i de valors, a la qual ningú sem­bla prou capa­ci­tat per tro­bar-hi una sor­tida. Per l'altra, aquesta inca­pa­ci­tat per expli­car a la gent on som, què ens passa, i què farem, ha cau­sat un des­pres­tigi enorme (i no seré pas jo qui el con­si­deri injus­ti­fi­cat) de la classe política. Tota aquesta gent que paguem prou bé perquè ges­ti­oni o s'expli­qui amb prou clare­dat, no ho fa. I les elec­ci­ons es per­ce­ben com l'intent d'una classe pri­vi­le­gi­ada de sal­var els mobles. I així crec que ho va enten­dre l'actual con­se­ller d'Inte­rior de la Gene­ra­li­tat, Felip Puig, quan va veure clar que el car­rer era seu i va enviar les seves hor­des a esto­ma­car ciu­ta­dans, alguns inde­fen­sos. I és que se l'ha d'enten­dre. Puig no només va donar l'ordre d'atac per qüesti­ons com ara la higi­ene o per pre­ser­var les cele­bra­ci­ons del Barça, sinó que tenia prou clar que els acam­pats de la plaça de Cata­lu­nya atemp­ta­ven també con­tra la seva feina.