Memòria de peix

La cons­ti­tució dels ajun­ta­ments giro­nins de dis­sabte va anar força bé, sense gai­res pro­ble­mes, ni tam­poc amb pac­tes gaire sor­pre­nents. Les direc­ci­ons dels par­tits, tret d'alguna excepció, tam­poc hi han inter­vin­gut, la qual cosa em fa pen­sar que la majo­ria de pac­tes s'han tan­cat en clau local. Això és bo, perquè d'altra manera se'm faria difícil d'enten­dre que par­tits que s'ano­me­nen naci­o­na­lis­tes o cata­la­nis­tes ara pac­tin amb la for­mació política que va atiar els atacs més viru­lents con­tra Cata­lu­nya. Ja no recor­den qui va por­tar l'Esta­tut al TC? No vull entrar en qui feia les crítiques a la cam­pa­nya xenòfoba del qui avui és l'alcalde de la ter­cera població més impor­tant de Cata­lu­nya, ni en qui li ha apla­nat el camí. En la política sovint sem­bla que tot­hom tin­gui memòria de peix, perquè si mirem com evo­lu­ci­ona ales­ho­res enten­drem movi­ments com el dels “indig­nats”, encara que ja hem vist que indig­nar-se tam­poc ser­veix per a gaire res.