El cove

El mes vinent es posarà a la venda el lli­bre Resi­du­als o inde­pen­dents? Quan es tren­quen els ponts, en el qual l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Jordi Pujol, recull les seves refle­xi­ons sobre el fet que l'encaix de Cata­lu­nya amb Espa­nya que va defen­sar durant 23 anys de govern ja no és pos­si­ble, i que la inde­pendència és la difícil però única sor­tida pos­si­ble. És curiós que rene­gui de la política del peix al cove afir­mant que l'ofec econòmic de Cata­lu­nya és més insu­por­ta­ble que mai pre­ci­sa­ment quan amb el nou Esta­tut la Gene­ra­li­tat té un finançament molt millor del que hi havia quan ell gover­nava, però ja se sap que quan es mana s'és pos­si­bi­lista i quan no, es reclama la lluna en un cove. I el cove ara el ges­ti­ona Artur Mas, de qui Pujol repe­teix que assu­mirà les deci­si­ons que pren­gui, que ara per ara van en sen­tit con­trari. Si amb els espa­nyols no hi ha res a fer, el lògic seria que CiU es busqués la vida amb suports alter­na­tius i no volgués trac­tes amb els ofe­ga­dors, en espe­cial amb els que van pre­sen­tar el recurs d'anti­cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat con­tra l'Esta­tut, però en l'inter­canvi de pei­xos es manté la línia més còmoda: és més fàcil pac­tar amb el PP els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat i els governs de la ciu­tat i la Dipu­tació de Bar­ce­lona i dei­xar-li via lliure a Bada­lona que no pas bus­car alter­na­ti­ves més cata­la­nes o menys anti­ca­ta­la­nes. Estranys ponts tren­cats, aquests per on el tràfic de mer­ca­de­ries és intens com sem­pre, men­tre CiU asse­gura que no donarà suport a cap govern espa­nyol que surti de les pròximes elec­ci­ons gene­rals si no hi ha acord per a un pacte fis­cal a la basca. Queda molt bé dir-ho, sabent que no hi haurà pacte ni caldrà perquè al PP tots se li posen bé perquè gua­nyi per majo­ria abso­luta.