Articles

La nova cultura ja no és urbana

Hi ha experiències que aju­den a com­pren­dre el pre­sent i a intuir el futur. Una és lle­gir arti­cles de fa 80 o 90 anys. Una altra, escol­tar gent que viu lluny de les ciu­tats. Vaig fer les dues coses el pas­sat cap de set­mana de Pas­qua.

El lli­bre que em vaig endur al racó que com­par­teixo amb família i amics a prop de Sort és Defensa de l'avant­guar­disme, un recull d'escrits publi­cats als anys vint i trenta pel crític Lluís Mon­tanyà (1903-1985), selec­ci­o­nats per Joan Her­rero Senés, i edi­tats per l'inde­fa­llent Quim Torra.

Mon­tanyà, a diferència de Josep Maria Junoy, Car­les Sin­dreu o Sebastià Gasch, ha estat un apòstol obli­dat de l'avant­guarda cul­tu­ral cata­lana. Els seus tex­tos il·lumi­nen zones ombre­ja­des del com­plex uni­vers d'aque­lla gene­ració que fri­sava pels avenços i els can­vis. S'emmi­ra­lla­ven en les cul­tu­res més inqui­e­tes i els enllu­er­na­ven els més llu­nyans ima­gi­na­ris.

Els fas­ci­nava el Blaise Cen­drars de l'exo­tisme i els viat­ges, reflec­tits en La prose du Trans­sibérien, un mite gene­ra­ci­o­nal que ins­pirà a Car­les Sentís el mot trans­mi­serià, con­den­sa­dor de l'odis­sea immi­gratòria clan­des­tina de l'allau
de jor­na­lers mur­ci­ans
que arri­ba­ven a Bar­ce­lona.

La nova estètica i la nova filo­so­fia que pre­di­cava Mon­tanyà eren les des­til·lades per la civi­lit­zació urbana, gre­sol de la moder­ni­tat. Es decla­rava patri­ota però repu­di­ava el xovi­nisme i “les mes­qui­ne­ses pai­rals”. Pre­su­mia d'espe­rit cos­mo­po­lita. Pro­pug­nava una cul­tura del cinema, l'esport de mas­ses, el jazz i el music-hall. Cul­tura urbana total.

La cul­tura d'aque­lla moder­ni­tat ara ja és antiga. La nova cul­tura digi­tal, la de la post­mo­der­ni­tat, va més enllà de les grans aglo­me­ra­ci­ons urba­nes. No cal anar a les capi­tals per acce­dir a l'oci, tra­mi­tar papers o defen­sar uns drets. Gràcies a Goo­gle els rama­ders dels Piri­neus conei­xen avui dades científiques que, en con­tra de les dèries eco­lo­gis­tes, asse­gu­ren que el cabi­rol, espècie pro­te­gida, pot enco­ma­nar tuber­cu­losi o bru­cel·losi a les vaques, que, en cas d'emma­lal­tir, hau­ran de sacri­fi­car sense indem­nit­zació. Inter­net frena els abu­sos de la vella cul­tura urbana. És la nova avant­guarda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.