Apropant l'abstracció

Dese­nes de fal­ci­ots i ore­ne­tes sobre­vo­len ner­vi­o­sa­ment la plaça dels Àlbers de Tàrrega. Arran de terra i davant la curi­o­si­tat dels pas­sa­vo­lants, els balla­rins de La Vero­nal hi recreen 300 ocells morts: Pavese, Franco, Com­panys, Freud, Ava Gard­ner... És l'epíleg de Pájaros muer­tos, l'obra que durant dues set­ma­nes l'aplau­dida com­pa­nyia valen­ci­ana ha repen­sat de dalt a baix a la capi­tal de l'Urgell. Quinze balla­rins ama­teurs acom­pa­nyen La Vero­nal, esco­llits entre el cen­te­nar que es van pre­sen­tar al càsting per par­ti­ci­par al Labo­ra­tori de Cre­ació de Fira Tàrrega. Aques­tes residències cre­a­ti­ves volen esti­mu­lar la pro­ducció d'espec­ta­cles de joves artis­tes en esce­na­ris urbans. Després de por­tar-hi Finlàndia, La Vero­nal repe­tirà enguany a Tàrrega amb aquesta panoràmica del segle XX, evo­cada a través de la vida de Pablo Picasso i els 300 per­so­nat­ges que s'hi van cre­uar. Ico­nes per a un públic de car­rer, al qual es con­vida a una experiència d'abs­tracció en movi­ment en el pri­mer assaig obert de l'obra.

Sense l'esce­no­gra­fia ni el ves­tu­ari que es veurà al setem­bre, La Vero­nal incita la ima­gi­nació dels tar­ga­rins, expli­cant-ne deta­lla­da­ment tota la core­o­gra­fia i el marc escènic. Sota el punyent sol urge­llenc de mitja tarda, els balla­rins con­du­ei­xen el ras­tre de vícti­mes, bot­xins, ver­ges i amants. Són vint minuts de passió estu­di­ada per “l'Espa­nya, les guer­res i les dones” de Picasso, que va gua­nyant la com­pli­ci­tat dels tar­ga­rins, i esclata en aplau­di­ments. “A Bar­ce­lona, vas a veure dansa i sols hi ha balla­rins entre el públic, perquè no s'ha fet una tasca de for­mació. Al car­rer, s'entén l'espec­ta­cle des d'un punt de vista dife­rent al del cre­a­dor, a qui cal aquesta retro­acció per pro­var i aca­bar l'obra”, jus­ti­fica Jordi Duran, direc­tor artístic de Fira Tàrrega. En el col·loqui poste­rior amb el públic, un espec­ta­dor, que s'iden­ti­fica com a pagès, reclama “obrir la dansa a la gent perquè l'enten­gui i els artis­tes puguin viure sense ajuts”. Mar­cos Morau, coreògraf i direc­tor de La Vero­nal, troba interes­sant l'experiència: “A diferència d'espec­ta­cles com Rússia, aquest és més asse­qui­ble, però avui he deci­dit can­viar coses, perquè al car­rer el llen­guatge es dis­tor­si­ona i els movi­ments han de ser molt cui­dats”.