Cigrons periquitos

Quan la gent de comar­ques té temps, dedica almenys un dia sen­cer a Bar­ce­lona. Un esmor­zar llarg, de for­qui­lla i gani­vet, garan­teix l'ener­gia per aguan­tar a peu la ciu­tat de les boti­gues. Bar­ce­lona és per badar-la a peu; o per fer-la en metro, cap­fi­cat en la feina. És veri­tat, també hi ha taxis. Tret de l'autobús turístic, els foras­ters són soques per enten­dre la xarxa de Bar­ce­lona; mai no ende­vi­nen el bus cor­recte de la dot­zena que s'atu­ren a cada parada.

Al Liceu hi ha una parada de metro de l'L3, la verda. És la bona per anar directe de la parada de tren del Pas­seig de Gràcia fins a la Boque­ria, la plaça del mer­cat més turística i miti­fi­cada de totes les de Cata­lu­nya, Bar­ce­lona inclosa.Almenys una vegada a la vida s'ha de men­jar a la barra del Bar Pinotxo, a la Boque­ria. És ideal esmor­zar-hi l'endemà d'un par­tit de fut­bol: ama­nida freda de cap i pota, cigrons sal­tats, una mica de Barça i cafè. És entre­tin­gut par­lar del Barça, sobre­tot de l'equip dis­se­nyat per Pep Guar­di­ola, amb els grans peri­qui­tos de Sants i de Sarrià. Fer-ho amb en Jordi Asín i amb el Jaume Vidal al Pinotxo és un plaer; collo­nen, riuen, però s'han de ren­dir. Que n'apren­guin! Abans del càncer, l'Albert Asín, gran cui­ner del Pinotxo, s'afe­gia a les dis­cus­si­ons. Va tras­pas­sar el 18 de febrer i va ser home­nat­jat en el Fòrum Gas­tronòmic de Girona, jun­ta­ment amb Santi San­ta­ma­ria. El tiet, el Pinotxo Pinotxo, és del Barça. Riu i menja a part.

El Pinotxo i els peri­qui­tos de Vilas­sar de Mar van cele­brar el diu­menge 19 de juny la IV Cigro­nada Perica. Va cui­nar Jordi Asín; vaig veure'n les imat­ges a Tele­visió de Cata­lu­nya i als dia­ris espor­tius. Era el per­so­natge prim, som­ri­ent i ves­tit de negre al cos­tat del pre­si­dent de l'Espa­nyol, Daniel Sánchez Lli­bre. Per què ningú no va iden­ti­fi­car el Pinotxo petit? Si és més impor­tant per cui­ner que per peri­quito!