Articles

L'humor variable de Muhammad VI

L'ano­me­nada pri­ma­vera àrab no ha arri­bat ni tan sols al començament de l'estiu. En molts llocs, com ara Líbia, Síria i el Iemen, les revol­tes pri­ma­ve­rals han dege­ne­rat en un negre hivern de repressió. Amb una excepció: el Mar­roc. El comen­ta­rista Nic­ho­las D. Kris­tof escriu a The New York Times que “el rei Muham­mad VI va accep­tar a con­tra­cor les mani­fes­ta­ci­ons, si més no quan estava de bon humor, i el seu règim va sos­te­nir que l'acti­visme con­tra el govern subrat­llava l'ober­tura del país”. De fet, l'humor del monarca mar­roquí deu ser com a mínim vari­a­ble, perquè si bé és cert que la repressió s'ha alleu­jat des de la pujada del rei al tron, el 1999, i que Muham­mad VI ha promès refor­mes, alli­be­rat un cert nom­bre de pre­sos i con­vo­cat un referèndum per diven­dres que ve, 1 de juliol, les pre­sons han tor­nat a omplir-se de nous detin­guts, la repressió con­ti­nua sent intensa, espe­ci­al­ment al Sàhara Occi­den­tal, i la cor­rupció –un dels mals endèmics mar­ro­quins– ha aug­men­tat de manera expo­nen­cial. L'any pas­sat, un cable diplomàtic nord-ame­ricà reve­lat per Wiki­le­aks sug­ge­ria que “el palau imposa i sol·licita els sub­orns a fun­ci­o­na­ris de tots els nivells”.

El regne mar­roquí es troba en un dilema. Les refor­mes pro­me­ses pel rei inclo­uen una (petita) dis­mi­nució dels seus poders –tot i que con­ti­nuarà sent cap de les for­ces arma­des, cap de la judi­ca­tura i màxima auto­ri­tat reli­gi­osa o “coma­na­dor dels cre­ients”–, un pri­mer minis­tre amb més auto­no­mia i el reco­nei­xe­ment de la llen­gua de la mino­ria ber­ber. Si Muham­mad VI apro­fita la seva posició per impul­sar refor­mes veri­ta­bles, podria ser un exem­ple posi­tiu per al canvi pacífic dels règims auto­ri­ta­ris àrabs. Si no ho fa, amb el temps es veurà obli­gat a seguir l'exem­ple de Gad­dafi o Bai­xar al-Assad i recórrer a una repressió vio­lenta del canvi que exi­geix un sec­tor cada cop més gran de la població. En tot cas, el camí és llarg i molt com­pli­cat. Sigui el que sigui el resul­tat de les tímides refor­mes que comen­cen amb el referèndum de la set­mana que ve, la distància entre el regne de Muham­mad VI i una autèntica monar­quia democràtica és encara enorme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.