A la desesperada

Després de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal s'està tren­cant el con­sens sobre el qual es va edi­fi­car l'edi­fici lingüístic que més o menys hem man­tin­gut. I que, tot sigui dit, tret d'excep­ci­ons mino­ritàries com les que encapçala el senyor Fran­cisco Caja, pre­si­dent de Con­vi­ven­cia Cívica Cata­lana, no ha pro­vo­cat mals espe­ci­al­ment remar­ca­bles. Es par­tia de la base que Cata­lu­nya era un país i no dos –n'hi ha que opi­nen que no n'és ni mig– i que tots els nens cata­lans tenien el dret de conèixer la cul­tura i la llen­gua ori­gi­nals d'aquest (mig?) país quan aca­bes­sin l'ense­nya­ment pri­mari. Però que, dona­des les con­di­ci­ons de mino­rit­zació del català al seu ter­ri­tori, es va con­sen­suar de manera amplíssi­ma­ment majo­ritària al Par­la­ment, als sin­di­cats, a les asso­ci­a­ci­ons de veïns, etc. que se li dona­ria una presència pública admi­nis­tra­tiva pri­o­ritària per tal de recol·locar-lo. Era el que es diu una decisió de país. La qüestió és que aquest país, com dèiem, és ine­xis­tent per a molta gent. L'escletxa oberta per la sentència del TC és pro­funda. Tot es posa en qüestió. Avui, el Par­tit Popu­lar se sent fort. I la senyora Sánchez-Camacho es foto­gra­fia, eufòrica, al cos­tat del senyor Caja després de pre­sen­tar la instància on demana ense­nya­ment en cas­tellà per al seu fill. Anem de cap a la sepa­ració de nens i nenes segons la llen­gua. I no hi ha marxa enrere perquè gràcies al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol qual­se­vol recurs par­ti­cu­lar serà atès sem­pre en sen­tit con­trari al model d'immersió lingüística vigent. El qual, en el fons, quan es va apro­var, va cons­ti­tuir un acte de fe en un estat, l'espa­nyol, que molts cata­lans –cata­la­no­par­lants i cas­te­lla­no­par­lants– crèiem que podria arri­bar a fun­ci­o­nar d'una altra manera.

Per una altra banda, tant que par­len de dis­cri­mi­nació, començaríem a creure'ns-els quan un cop gua­nyats tots els recur­sos inter­po­sats a favor del cas­tellà comen­cin a posar-ne per aju­dar el català en l'aspecte legal. Senyor Caja, si és pre­si­dent d'una con­vivència cívica “cata­lana”, no ens ho hau­ria de negar. Un exem­ple, un cas claret, no inter­pre­ta­ble: Antena 3, Tele 5, etc. van rebre la con­cessió admi­nis­tra­tiva després de fir­mar diver­sos com­pro­mi­sos. Un era el de res­pec­tar el plu­ri­lingüisme espa­nyol. TVE ho fa mínima­ment, ells mai no ho han fet. Ni ho han dis­si­mu­lat. L'Estat, se suposa que nos­tre, no ens defensa, se'n fot. I si ens defen­sem nosal­tres, ja se sap què ens diuen.