Elemental, estimat Watson

La cantarella de sempre, la de moda, la que fabrica el relat polític majoritari, justifica la creixent proximitat de CiU al PP amb una necessitat imperiosa: no els deixen cap més sortida. L'oposició irresponsable, per mer càlcul partidista, malda per escenificar una lluna de mel entre el PP i CiU a Catalunya. I la bona gent convergent, la que s'estima el país i brega perquè no s'ensorri, no troba cap més consol que el de Sánchez-Camacho. Per això, sobretot per això, CiU es veu forçada a flirtejar amb el PP, repartint-se les virolles a la Diputació de Barcelona com a mal menor, bé algú ha de sacrificar-se. Davant tant dispendi de generositat i capteniment, davant tant altruisme, hi ha la mala gent que estarrufa el nas i objecta que hi ha altres opcions. Aquesta lectura perversa pretén fer-nos creure que CiU deixa fer en ajuntaments tan significats com ara Badalona o Castelldefels per tenir la festa tranquil·la a Barcelona. Quid pro quo? Deixa'm fer a la capital, que jo et torno el favor aquí i una mica més enllà? Qui pot tenir la ment tan malaltissa per creure en estratègies tan maquiavèl·liques?

De cap manera. CiU s'entén amb el PP perquè no té més remei i perquè s'estima el país. Encara més, és un exercici de responsabilitat sense parangó. Tots n'hauríem de prendre nota. És més, el Majestic no tenia cap més intenció que aquesta: salvar el país del vendaval popular per endolcir l'enemic festejant-lo.

Que el “govern dels millors” acorda uns pressupostos amb el PP? Senzillament és perquè ERC i el PSC no s'hi han posat bé. En el cas d'Esquerra, perquè són uns fracassats i uns pòtols i, en el dels sociates, perquè són revengistes i han perdut els papers. Mas és el líder que el país necessitava, ben preparat, amb una àmplia experiència en la gestió pública (en el cas dels altres aquesta consideració és només una demostració d'avarícia) i que treballa per devoció a Catalunya i amb un objectiu molt clar: Catalunya. Alguns, els més necis, gosen demanar concreció. Són els que sempre posen pals a les rodes. Que no està prou clar? Catalunya! La resta de formacions polítiques, excepte el PP, és clar, defugen responsabilitats i no toquen de peus a terra. Ni en moments tan tràgics no fan costat al “govern dels millors”. Elemental, estimat Watson!