El Francolí: llots i hidrocarburs

Després d'un llarg dia de decla­ra­ci­ons, rec­ti­fi­ca­ci­ons, pres­si­ons des de dife­rents llocs i sen­tits, avui m'assec amb més for­ces per seguir defen­sant el medi ambi­ent. Els ris­cos es come­ten quan tre­ba­lles i et mous, i en el meu cas d'una forma total­ment des­in­te­res­sada. És humà errar i molt més rec­ti­fi­car.

Són ja molts els anys en què la lluita a favor del medi ambi­ent ha for­mat part de la meva vida i seguirà sent-ne part. En aquesta defensa m'he vist en situ­a­ci­ons de greu perill, ja que m'han dis­pa­rat i fins i tot han inten­tat aixa­far el meu cotxe amb un trac­tor. Però res d'això és tan dolorós com veure que un mitjà de la premsa escrita arre­met con­tra la labor d'una ONG com Medi­terrània. Aquest mitjà local no ha parat esment, en els últims anys, a cap de les denúncies que hem cur­sat i ha estat en aquesta quan ens han tret en por­tada i ens han inten­tat ridi­cu­lit­zar per un error després de milers d'encerts que mai han reflec­tit. És més fàcil estar al cos­tat dels pode­ro­sos, ja que és més ren­di­ble.

La cro­no­lo­gia dels fets és la següent: a pri­mera hora del matí de dilluns pas­sat, uns pes­ca­dors de canya ens van por­tar una mos­tra de l'aigua del Fran­colí reco­llida a la zona de la desem­bo­ca­dura; el color negre de l'aigua i l'olor d'hidro­car­bur ens va fer mobi­lit­zar, per aquest motiu em vaig acos­tar fins a la desem­bo­ca­dura, on, per a la meva sor­presa, a més de les aigües negres es podia veure una gran massa negra i vis­cosa sobre la riba i les roques. Al prin­cipi els pri­mers indi­cis indi­ca­ven que era algun tipus d'hidro­car­bur; a això s'hi sumava la iri­sació sobre l'aigua (pro­vo­cada per alguna taca de fuel antiga). El mate­rial negre i viscós no era la pri­mera vegada que el veia en aques­tes con­di­ci­ons, ja que en altres oca­si­ons l'hidro­car­bur que ha estat trac­tat amb flo­cu­lants i coa­gu­lants i ha romàs durant molt temps sota l'aigua es pre­senta sobre­tot a les plat­ges en forma gra­nu­losa.

Les pri­me­res mos­tres pre­ses per dife­rents admi­nis­tra­ci­ons indi­ca­ven clara­ment que no es trac­tava d'hidro­car­bur i comen­ta­ven que podia trac­tar-se de pols de carbó. Vist l'error des de Medi­terrània ens apres­sem a enviar un segon comu­ni­cat que mati­sava la infor­mació donada en el pri­mer. Les anàlisis resul­tants par­len que efec­ti­va­ment no és ni hidro­car­bur ni carbó, sinó un epi­sodi excep­ci­o­nal de movi­ment de llots del fons marí.

Donada aquesta situ­ació vull dis­cul­par-me com a únic res­pon­sa­ble d'aquesta denúncia, encara que puc dir que donats els inci­dents que s'han succeït al llarg de la història aquest podia ser un inci­dent més, com segu­ra­ment pas­sarà d'aquí a uns mesos o anys, però no ha estat així i per això crec neces­sari dis­cul­par-me i plan­tar cara a la situ­ació, però sem­pre amb el cap ben alt ja que l'esforç per la pro­tecció del medi ambi­ent i en aquest cas con­cret pel riu Fran­colí serà el que em seguirà movent, encara que hi hagi per­so­nes que no ho enten­guin i subs­ti­tu­ei­xin els seus valors pels seus interes­sos.