No fotografiar

En els meus viat­ges amb prou fei­nes faig foto­gra­fies. Les foto­gra­fies que tinc és perquè les han fetes la gent que viat­java amb mi. Com que gai­rebé mai no faig foto­gra­fies, sem­pre estic actiu com a objecte fotogràfic i, per tant, surto a la majo­ria de foto­gra­fies, mol­tes més vega­des que la resta de per­so­nes del grup amb qui viatjo. Sem­pre he admi­rat la gent que té habi­li­tats fotogràfiques. Gràcies a amics que són grans fotògrafs pro­fes­si­o­nals tinc noció dels dife­rents tipus d'objec­tiu, de la importància del dia­fragma, de cer­tes tècni­ques en l'ús del flaix. Penso que la facul­tat de fer foto­gra­fies revela un caràcter obser­va­dor, paci­ent, analític, capaç de com­pon­dre, àvid per ana­lit­zar i sin­te­tit­zar la rea­li­tat. El gran escrip­tor Juan Rulfo era també un gran fotògraf, i la minu­ci­o­si­tat que exi­geix la foto­gra­fia es deixa sen­tir en la seva lite­ra­tura, i vice­versa. Des d'una altra posició, pri­mor­di­al­ment estètica i sem­pre allu­nyada de la hip­nosi fanàtica del dogma, com­prenc molt bé aque­lles fac­ci­ons de l'islam que pro­hi­bei­xen la foto­gra­fia perquè con­si­de­ren que aquesta art implica com­pe­tir amb les facul­tats cre­a­ti­ves de Déu.

Amb el temps un aprèn a apli­car una estratègia tan sen­zi­lla com ine­vi­ta­ble: pre­sen­tar com a elecció voluntària allò que, al cap­da­vall, és sim­ple­ment una negació per­so­nal. M'he espe­ci­a­lit­zat a no foto­gra­fiar. Fins a cert punt s'ha de tenir molta condícia i per­se­ve­rança per no foto­gra­fiar les teves filles, el pai­satge que veus des de la fines­tra del teu estudi, els espa­dats de Moher, la Ciu­tat Pro­hi­bida de Bei­jing... Sota l'argu­ment de viure l'ins­tant i no dis­treure's amb cap propòsit fotogràfic que pugui rebai­xar la inten­si­tat de la imme­di­a­tesa, sóc un expert a no foto­gra­fiar. Ho con­fio tot a la pel·lícula oscil·lant de la memòria.