L'experiència del paisatge

És de sobra cone­gut que Gaudí és l'arqui­tecte de la natu­ra­lesa. Això implica evo­lució contínua, com la natu­ra­lesa, aigua esco­lant-se per les esquer­des, la vida vista en terme de cicles, la mort com a part de la vida i el renai­xe­ment que segueix irre­me­ia­ble­ment a la mort. De ben segur Gaudí con­tem­plava aques­tes vari­a­bles quan pen­sava en la seva obra com a tri­but a la natu­ra­lesa: una obra en movi­ment, amb el do de fluir, d'adap­tar-se, de morir i de renéixer. Per això ens agrada la manera com Nina Ber­nat, con­se­llera dele­gada de la Casa Batlló, ha entès el con­cepte, dia­loga amb els temps i deixa que la natu­ra­lesa gau­di­ni­ana de l'edi­fici actuï a través d'ella. Una de les últi­mes inno­va­ci­ons a la Casa Batlló ha estat el redis­seny (i la reu­bi­cació) de la botiga de records, que des de feia temps havia que­dat obso­leta per aten­dre les deman­des dels 700.000 visi­tants que es pre­ve­uen per a aquest 2011. Ber­nat, que ha estat també la dis­se­nya­dora del recinte, ha acon­se­guit man­te­nir l'espe­rit arqui­tectònic de l'espai sense pre­ten­si­ons, dis­cre­ta­ment, enco­ma­nant les noves parets del gris verdós gau­dinià i les fus­tes nobles. L'experiència diürna a la Casa Batlló és l'experiència del pai­satge, acon­se­guida a través de les olors, dels colors, de les for­mes sinu­o­ses, del so de l'aigua.

Per seguir fluint, la Casa Batlló ha posat en marxa un dels màxims atrac­tius de l'estiu bar­ce­loní: les Nits màgiques. Per 25 euros, fins al 4 de setem­bre es podrà gau­dir d'una visita noc­turna a la planta noble de l'edi­fici (que cor­res­po­nia a l'antic habi­tatge de la família Batlló), pren­dre una copa de cava a la ter­rassa o a l'inte­rior i escol­tant el talent més jove i sor­pre­nent de Bar­ce­lona (25 euros pot sem­blar car, però una copa a qual­se­vol ter­rassa de qual­se­vol hotel costa poc menys que això). Fins a dos quarts d'una de la nit pots pas­se­jar sense pressa i veure una altra cara de la Casa Batlló, la clo­enda d'un dia d'estiu de feina o de visi­tes turísti­ques per la ciu­tat. Dime­cres i diu­menge actua la veu càlida de les ver­si­ons pop-rock de Luzia Arae, i de dijous a dis­sabte toca Lands­cape Expe­ri­ence, un duo de jazz for­mat pels bar­ce­lo­nins Max Villa­vecc­hia i Román Sanor, que explo­ren de manera con­cep­tual l'experiència del pai­satge en el sen­tit més ampli: pai­satge sonor, tàctil, comu­ni­ca­tiu a través de les mira­des i la impro­vi­sació. Entres a la casa, que et rep majes­tu­osa, il·lumi­nada, sol·lícita, sents dues notes i ja entens per què aque­lles nits s'han bate­jat amb el nom de Nits màgiques.

Ple de gom a gom però amb els visi­tants estra­nya­ment ben repar­tits per tots els espais perquè no sem­bli massa atapeït, alguns bar­ce­lo­nins i molts més estran­gers callen i es dei­xen endur pel so del saxo de Sanor i el piano de Villa­vecc­hia. Els porus de la pell dels assis­tents s'obren com si fos­sin pous per l'espec­ta­cle visual del joc de for­mes, colors i llums (la il·lumi­nació estratègia cap­ti­va­dora) de la casa, ama­nits per les notes intel·ligents, hones­tes, pot­ser impro­vi­sa­des del duo joveníssim (vint i vint-i-un anys). Tot, l'estat d'ànim de la gent, els solos, les mira­des còmpli­ces, casen del tot amb l'espai i flu­eix.

És valent pro­gra­mar dos músics tan joves en un espai tan con­sa­grat, però és segu­ra­ment el que Gaudí hagués vol­gut: que el fluir de les notes aquo­ses de Lands­cape Expe­ri­ence, que també són pai­satge com ho és l'evo­cació de la natu­ra­lesa de l'arqui­tecte, dego­tes­sin entre les esquer­des, entre el curiós sis­tema de ven­ti­lació de la Casa Batlló i s'ins­tal·lés en el cor dels assis­tents per sem­pre.