la contra

L'ermita del Coll de l'Alba

Una desena d'entusiastes defensors de l'ermita tenen cura de l'organització de la festa i el manteniment del santuari més popular de Tortosa

Demà se cele­brarà a molts indrets de Cata­lu­nya la festa del dilluns de la Pas­qua de Pen­te­costa (la Pas­qua Gra­nada). És una de les dues jor­na­des fes­ti­ves que han d'esco­llir els ajun­ta­ments dins de les seves atri­bu­ci­ons, i això vol dir que pos­si­ble­ment és fes­tiu en un muni­cipi i no al poble veí. La festa es con­cen­tra en el romi­atge a alguna de les ermi­tes del terme, gene­ral­ment des­ti­na­des al culte a la Mare de Déu sota alguna de les mol­tes advo­ca­ci­ons. Són unes fes­tes popu­lars i com­par­ti­des l'anti­gui­tat de les quals es perd en la llu­nya­nia dels temps. És la festa de les mol­tes imat­ges de la Verge apa­re­gu­des a bos­cos i mun­ta­nyes amb un ori­gen lle­gen­dari ama­ga­des pels devots per tal d'evi­tar la pro­fa­nació pels inva­sors sarraïns; aquesta festa se cele­bra en com­petència amb l'ano­me­nada específica­ment de les mare­dedéus tro­ba­des, el 8 de setem­bre (Mare de Déu de Dalt a Beni­fa­llet, de la Pie­tat a Ull­de­cona, del Remei a Alca­nar).

Però cer­ta­ment la més ances­tral, la que relliga amb tra­di­ci­ons pre­cris­ti­a­nes –els fas­tos de la pri­ma­vera vora l'inici de l'estiu– és la de la Pas­qua Gra­nada. Pot­ser la més mul­ti­tu­dinària i cone­guda és el romi­atge del Rocío a la vila d'Almonte, a Anda­lu­sia. També hi ha, a casa nos­tra, la Mare de Déu de la Font­calda, que és visi­tada pels de Prat de Comte (per als gan­de­sans la festa és al setem­bre), o la Mare de Déu de l'Aldea, amb rome­ria, pro­cessó i cor­re­bous, que, al seu moment, esde­vingué l'equi­va­lent al Rocío andalús per al delta de l'Ebre. Però pot­ser la més antiga és la de la Mare de Déu del Coll de l'Alba, que es venera en una petita ermita a la carena de la ser­ra­lada que separa la vall de l'Ebre amb la costa lito­ral dins el terme de Tor­tosa.

L'ermita del Coll de l'Alba és la més antiga que es con­serva a tota la comarca. Està situ­ada en un lloc màgic, on sens dubte exis­ti­rien ele­ments de culte ances­tral pel fet de ser per on apa­reix el sol un dia deter­mi­nat i on es troba el pas per acce­dir a Tor­tosa des de la plana lito­ral. Des d'aquest punt, a 450 metres d'alçària, s'ataülla tot el Delta, des de l'Ampo­lla fins a la Cava, i per la banda de ponent el riu Ebre, entre Tivenys i Amposta, amb el massís dels Ports al fons. El seu ori­gen remot se suposa ante­rior a la domi­nació sarraïna, si bé l'edi­fici actual data del segle XIV. El pri­mer romi­atge del qual es té constància escrita és del 1442 i, des d'ales­ho­res, s'ha con­ti­nuat fent cada any. Demà nova­ment s'hi con­cen­trarà una munió de gent que al matí faran la cami­nada fins a la Creu de Coll Redó, a mig dia una monu­men­tal pae­lla popu­lar, a la tarda la pro­cessó pels vol­tants del san­tu­ari i, durant tota la jor­nada, jocs popu­lars, can­ta­des de jota i diversió.

Però el més sig­ni­fi­ca­tiu és el caràcter popu­lar de la festa i de l'orga­nit­zació per part dels Amics del Coll de l'Alba. L'ermita, que per­tany a l'Ajun­ta­ment, estava gai­rebé aban­do­nada fins que un grup de per­so­nes van assu­mir el repte de res­pon­sa­bi­lit­zar-se del san­tu­ari. Tenen cura de l'arran­ja­ment, el man­te­ni­ment, la neteja, i fins i tot obres de millora i gestió de la casa on, de tant en tant, es fa alguna boda. A la junta no hi ha cap polític, ni cap per­so­natge popu­lar o que surti als periòdics i les tele­vi­si­ons locals. Són gent amb vocació d'opa­ci­tat però amb un espe­rit de tre­ball a prova de qual­se­vol esde­ve­ni­ment. Cada diu­menge, d'hivern i d'estiu, faci fred o calor, vent o pluja, pugen a l'ermita, obren l'església, tenen el tau­lell per ser­vir un cafè o un refresc a caçadors, cami­nants o excur­si­o­nis­tes que s'hi vul­guin atan­sar. I el dilluns de Pas­qua Gra­nada orga­nit­zen any rere any la festa pre­gant perquè no plo­gui i hi pugui anar la gent i sur­tin els números. Perquè, a més a més de tot l'esmen­tat, recap­tant ajuts aquí i allà, es fan càrrec de les des­pe­ses d'una cele­bració amb unes pre­vi­si­ons mete­o­rològiques molts anys incer­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.