“Tirulirulirulí, tiruliruliruló”

“Avui és festa major!”, deia la lle­tra de la cançó de La Trinca. Aquest any, però, l'ale­gria que enco­ma­nava la tonada serà molt mesu­rada i aigua­lida, perquè hi ha molts pobles i ciu­tats que per culpa de la crisi i les reta­lla­des viu­ran una festa ben poc major, força magra. Més aviat sem­blarà la festa petita, i no pas aque­lla que abans feia llançar la casa per la fines­tra amb uns àpats esplèndids, per­me­tia estre­nar ves­tits, saba­tes i ame­ri­ca­nes, con­vi­dar tota la paren­tela i ballar i beure sense pre­o­cu­pa­ci­ons. O si més no apar­car-les, perquè eren mal­de­caps que podien espe­rar a resol­dre's després de la festa. Ara no. També és veri­tat que el llus­tre que tenien abans les fes­tes majors s'ha anat per­dent amb el pas del temps. Des de fa uns anys, qual­se­vol festa mínima­ment impor­tant ha aga­fat més volada. La festa major és un poble que es reu­neix un cop l'any al vol­tant d'uns esce­na­ris comuns fent unes acti­vi­tats que tenen un gust i un so dife­rents perquè pre­ci­sa­ment es fan durant aquells dies i no són el mateix qual­se­vol altre dia. Les sar­da­nes a la plaça, el ver­mut al cafè, l'ofici a l'església, el ball i el con­cert a l'enve­lat o al pavelló, les cor­re­dis­ses del cor­re­foc pels car­rers, l'enllu­er­na­ment dels cas­tells de foc des dels ter­rats... cos­tums, tra­di­ci­ons que es reno­ven i es man­te­nen. Ara, però, com que tot s'aprima i no es pot matar tot el que és gras perquè ja no hi ha res per engrei­xar, ens dema­nen més sacri­fi­cis, també en la diversió, en l'oci. Si ens cal il·lusió i empenta, per què ens esca­ti­men també la pos­si­bi­li­tat de diver­tir-nos? Per què aquests tres o qua­tre dies han de ser tan magres? Quina diferència hi haurà entre un cap de set­mana qual­se­vol i un de festa major? Si es des­vir­tuen les fes­tes majors, què ens queda? No gas­ta­rem allò que no tenim, però no s'ha de per­dre l'ale­gria de viure.

Som com som, i toquem de peus terra. Mirin, al pro­grama de fes­tes del meu poble sem­pre hi ha hagut un anunci d'una enti­tat bancària que no ha can­viat mai l'eslògan: “Avui és festa major però demà con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant per vostè”. Pas­sem-la bé sense per­dre de vista la rea­li­tat.