Articles

Exportar talent

“Els que denuncien els problemes que suposadament genera la sobretitulació dels nostres joves haurien de veure-hi una oportunitat per transformar el teixit productiu”

Els empre­sa­ris cata­lans han tor­nat a recla­mar recent­ment un sis­tema d'ense­nya­ment més ade­quat al nos­tre model pro­duc­tiu. La set­mana pas­sada el pre­si­dent de PIMEC, Josep González, afir­mava en una entre­vista a l'Agència Cata­lana de Notícies que “pot­ser sobren titu­lats uni­ver­si­ta­ris” i que “gent ben for­mada està fent fei­nes que no li cor­res­po­nen, i desprès tenim una base de per­so­nal poc qua­li­fi­cat molt àmplia”. Les afir­ma­ci­ons del pre­si­dent de la patro­nal de la petita i mit­jana empresa par­tei­xen d'una dada certa: gai­rebé el 40% dels joves cata­lans i espa­nyols d'entre 25 i 34 anys tenen un títol uni­ver­si­tari, i aquest és un per­cen­tatge que està força per sobre de la mit­jana dels països de l'OCDE.

Això és pos­si­ble per l'existència d'una oferta amplíssima a un cost molt baix per als estu­di­ants, que no pas per a la soci­e­tat. A Cata­lu­nya, tot i la reducció que s'ha produït aquest curs, s'ofe­rei­xen gai­rebé una miler de titu­la­ci­ons ofi­ci­als. La majo­ria for­men part del sis­tema públic uni­ver­si­tari al qual té accés tot­hom en les matei­xes con­di­ci­ons inde­pen­dent­ment de la seva renda. L'actual govern no ha modi­fi­cat aquest cri­teri de finançament, però sí que ha deci­dit apu­jar les taxes del curs que ve un 7,6%, la qual cosa sig­ni­fica l'incre­ment més impor­tant de l'última dècada. Mal­grat això, el que paguin els estu­di­ants que es matri­cu­lin a la uni­ver­si­tat pública cobrirà amb prou fei­nes el 10% del que costa el curs, uns 6.000 euros de mit­jana. Sí que s'intro­du­eix una pena­lit­zació en el cas dels repe­ti­dors, que hau­ran de pagar un 80% més. De tota manera no n'hi ha tants, de repe­ti­dors, ja que 8 de cada 10 alum­nes aca­ben els estu­dis l'any que els cor­res­pon, la qual cosa ens situa 10 punts per sobre dels països del nos­tre entorn.

És evi­dent que un sis­tema tan acces­si­ble i rela­ti­va­ment poc exi­gent és molt atrac­tiu per a la gran majo­ria. I més si tenim en compte que, segons les estadísti­ques ofi­ci­als, l'ocu­pa­bi­li­tat dels titu­lats uni­ver­si­ta­ris del nos­tre país és de més del 90%. Són dades molt con­tun­dents, però que cal aga­far amb prudència, ja que si l'atur juve­nil és de gai­rebé el 50%, hi ha alguna cosa que gri­nyola. Una sim­ple extra­po­lació d'aquests per­cen­tat­ges ens por­ta­ria a la con­clusió que només tro­ben feina els uni­ver­si­ta­ris i, per experiència, sabem que això no és així. De fet, el flux d'immi­grants dels últims anys res­pon a una oferta ocu­pa­ci­o­nal i sala­rial molt àmplia i de carac­terísti­ques molt deter­mi­na­des.

En tot cas la relació entre l'oferta i la demanda labo­ral és molt més que una manera pun­tual d'encai­xar, tem­po­ral­ment, neces­si­tats dife­rents. Evi­dent­ment cal millo­rar la qua­li­tat i el pres­tigi de les alter­na­ti­ves a la uni­ver­si­tat, sobre­tot de la for­mació pro­fes­si­o­nal, però no plan­te­jar-ho com una com­petència. Podem coin­ci­dir que el nos­tre model uni­ver­si­tari ha de modi­fi­car unes quan­tes coses –algu­nes de les quals ja s'han abor­dat en la reforma que ha impo­sat el pla Bolo­nya– però els que denun­cien els pro­ble­mes que supo­sa­da­ment genera la sobre­ti­tu­lació dels nos­tres joves hau­rien de veure-hi una opor­tu­ni­tat per trans­for­mar el tei­xit pro­duc­tiu. Des de quan el conei­xe­ment i la for­mació ens han de sig­ni­fi­car un pro­blema? L'expor­tació mas­siva de talent evi­den­cia on som veri­ta­ble­ment poc com­pe­ti­tius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.