On és la calor?

La tem­pe­ra­tura ambi­en­tal d'aquests dies és la ideal. Ni fred, ni calor. Qui es recorda de la calor a hores d'ara? Bé, suposo que aquells que en viuen i que en tre­uen ingres­sos sovint per pas­sar la resta de l'any. Sobre­tot, els nego­cis que depe­nen que la gent ompli les plat­ges. Guin­gue­tes diver­ses i llo­guers d'embar­ca­ci­ons, para-sols i ter­ras­ses arran de mar. Sap greu per tots ells. Segur que ho estan pas­sant mala­ment. A les plat­ges, aquests dies als turis­tes ni se'ls veu el pèl. Són des­va­gats als hotels, als apar­ta­ments o vol­tant pels car­rers de boti­gues o a les pobla­ci­ons de l'inte­rior, com Figue­res, Girona o Besalú. El sec­tor turístic i comer­cial d'aques­tes pobla­ci­ons està con­tent, però, seguint la tra­dició, també queixós. Hi ha molta gent al car­rer, però, poca que faci des­pesa, diuen. La crisi, un altre cop, o el turisme que tenim. Mai plou al gust de tot­hom, titu­lem en les pàgines ante­ri­ors i trac­tant-se del sec­tor turístic i del temps, aquesta és una pre­missa que no falla mai. En tot cas, estem vivint un estiu ben pecu­liar. Dimarts, sense anar més lluny, cap al cap­tard, amb la boira enfi­lant-se mun­ta­nya de Montjuïc amunt, ja no sabies si érem al maig o al final de setem­bre. I la calor? Sem­bla que se n'hagi anat en orris, com tan­tes coses últi­ma­ment.