El meu diputat

Men­tre els soci­a­lis­tes cata­lans con­ti­nuen rumi­ant què volen ser quan siguin grans, des del PSOE han tor­nat a posar límits a les seves aspi­ra­ci­ons. No par­lem del grup par­la­men­tari propi, idea que el PSC treu a pas­se­jar de tant en tant, però que desa al calaix a corre-cuita tan bon punt algú alça la veu a Madrid. Aquest cop amb prou fei­nes s'atre­vei­xen a sug­ge­rir la pos­si­bi­li­tat de votar dife­rent al Congrés espa­nyol, en cir­cumstàncies excep­ci­o­nals.

El dipu­tat Edu­ardo Madina, número 2 del PSOE a la cam­bra, ha cri­dat a l'ordre, tot recor­dant que el regla­ment dels soci­a­lis­tes al Congrés fixa que tots els par­la­men­ta­ris han de “votar igual”. No és exclu­siu del PSOE. Tots els par­tits tenen nor­mes simi­lars. El cri­teri propi està pro­hi­bit i fins i tot san­ci­o­nat. No es pot votar una altra cosa que el que mana el par­tit. Algú em pot expli­car per què paguem el sou de cen­te­nars de dipu­tats? Si no can­viem el sis­tema, més val que n'hi hagi un per par­tit, amb tants vots a la cam­bra com per­cen­tatge hagi tret a les elec­ci­ons.

Neces­si­tem un sis­tema elec­to­ral de cir­cums­crip­ci­ons uni­no­mi­nals. Vull votar només un dipu­tat, que res­pon­gui als meus interes­sos, per sobre dels del par­tit. Aquesta set­mana hem sen­tit el pre­si­dent dels EUA dema­nant per TV als ciu­ta­dans que pres­si­o­nes­sin els seus repre­sen­tants per arri­bar a un acord. Sabeu per què? Perquè els con­gres­sis­tes depe­nen dels elec­tors de la seva cir­cums­cripció, més que del par­tit. Qui gua­nya va al Congrés, qui perd se'n va cap a casa, sense pos­si­bi­li­tat d'ama­gar-se en una llista. El con­cepte de dis­ci­plina de vot repugna el sis­tema democràtic i és un insult als elec­tors.