Síria

Vaig visi­tar Síria fa poc més d'un any. Era un viatge orga­nit­zat per l'ONG Cul­tura, Pau i Soli­da­ri­tat, per conèixer com viuen els refu­gi­ats pales­tins a la regió. Vam visi­tar diver­sos camps al Líban, dipu­tats de tots els par­tits al Par­la­ment de Bei­rut, i després vam tras­pas­sar la fron­tera cap a una de les més dures dic­ta­du­res (infor­ma­ti­ves) de la zona: Síria. Un país de gent mera­ve­llosa, on con­nec­tar-te a inter­net era tan fàcil, o no, com convèncer el pro­pi­e­tari d'un ciber­cafè perquè et fes una tram­peta per con­nec­tar-te al Face­book. Avui el que passa a Síria és una crisi a la qual la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal no només no sap com enfron­tar-se, sinó que evi­den­cia un silenci cri­mi­nal. Només l'exili sirià sem­bla que dóna la talla, i de quina manera. I un munt d'inter­nau­tes que fan la guitza a l'exèrcit del dic­ta­dor Al-Assad. Després de les matan­ces, sem­bla que la bata­lla es vol lliu­rar a la xarxa.

Joves estu­di­ants siri­ans de ciències polítiques, exi­li­ats al Líban, coor­di­nen, a través del Face­book, la resistència sobre el ter­reny. Són un exèrcit capaç d'enre­gis­trar amb el mòbil tot el que passa, i com­par­tir-ho en xarxa. La gent d'Anony­mous també s'ha afe­git a la ciber­pro­testa, però diuen que el govern ho hau­ria permès per ras­tre­jar-los i loca­lit­zar-los, i ara sem­bla que és l'exèrcit del dic­ta­dor qui està amenaçant els cibe­rac­ti­vis­tes de prac­ti­car la repressió con­tra fami­li­ars.

Des dels Estats Units o la UE només hem sen­tit a dema­nar al dic­ta­dor que s'acabi la violència. I men­tres­tant les matan­ces fa mesos que duren. Que la situ­ació a Síria és insos­te­ni­ble ho sabíem els qui de turis­tes o curi­o­sos fa temps que ens hi hem pas­se­jat. Algú, però, pot expli­car-me per què aquesta acti­tud cauta amb Síria quan Mubàrak és jut­jat, i Gad­dafi bom­bar­de­jat? I no és una pre­gunta retòrica.