Articles

Apunts

Asimetria

En un arti­cle ante­rior ja vaig par­lar dels nous per­se­gui­dors de la llen­gua pròpia del país, el català, que uti­lit­zen el pre­text dels drets humans. Aquests pre­sump­tes defen­sors de la lli­ber­tat sovint es quei­xen del poc crèdit que tenen entre la soci­e­tat, i ho atri­bu­ei­xen, sobre­tot si par­len de Madrid estant, al règim de coerció de les auto­ri­tats cata­la­nes. Mag­ni­fi­quen les mul­tes als nego­cis que no uti­lit­zen el català, però silen­cien les que s'impo­sen perquè no s'uti­litza l'espa­nyol. No sé si ho fan per ignorància o per mala fe, però tinc una sos­pita fona­men­tada.

La causa del seu descrèdit, al meu parer, no rau en cap de les raons més o menys fan­ta­si­o­ses que al·leguen, sinó en la pròpia inco­herència. Si les enti­tats soci­als i els polítics que diuen que defen­sen el bilingüisme fos­sin sin­cers, lla­vors tant actu­a­rien con­tra la supo­sada per­se­cució de l'espa­nyol com de la –aquesta no ho és, de supo­sada– del català. És a dir, que quan una llei del Par­la­ment Euro­peu posés en perill l'eti­que­tatge en català, per esmen­tar un sol exem­ple recent, serien els pri­mers a excla­mar-se enèrgi­ca­ment. I quan el govern fes una acció perquè hi hagués un bilingüisme real al cinema, ells serien els pri­mers a donar-hi suport. Lla­vors tin­drien molta més cre­di­bi­li­tat, no tro­ben? Però no: diuen que en aquest cas del cinema hi ha d'actuar el mer­cat. És a dir: d'impo­si­ci­ons, només quan van en con­tra del català. Si fos­sin més equànimes, també tin­drien més crèdit. Però res de res. Totes les seves acci­ons demos­tren que són una línia de resistència de l'espa­nyo­lisme ram­pant. Així doncs, a qui volen enta­ba­nar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.