Trilers

Tran­sito per la Ram­bla de Bar­ce­lona. Al bell mig, un grup de per­so­nes s'aplega a l'entorn d'una taula feta amb qua­tre car­trons. Un d'ells mou tres car­tes amb habi­li­tat. Un pas­se­jant hi posa un bit­llet de 50 euros. Es tracta d'ende­vi­nar on és la carta gua­nya­dora. Si ho fa, tri­pli­carà els guanys. Sem­bla un joc honest, però és una estafa. Perquè la carta gua­nya­dora mai és allà on l'apos­tant asse­nyala. Les vícti­mes favo­ri­tes del tri­ler són els turis­tes. Com també ho són dels car­te­ris­tes que tran­si­ten, com jo, per la Ram­bla.

Una cin­quan­tena de metres més avall de la base d'ope­ra­ci­ons del tri­ler, i sota l'atenta mirada d'un dels seus vigi­lants còmpli­ces, una patru­lla de la Guàrdia Urbana atén un turista des­pis­tat.

El tri­le­risme i el car­te­risme, per esmen­tar dues acti­vi­tats en auge, per­ju­di­quen la imatge de la ciu­tat. Bar­ce­lona figura en algu­nes guies turísti­ques com una paradís per a la petita delinqüència. Una expli­cació, fàcil però incor­recta, és que els lla­dres aflu­ei­xen als nos­tres car­rers per culpa del bonisme de governs ante­ri­ors. Crec que té més a veure amb el fet mateix que Bar­ce­lona és un lloc molt turístic, i els lla­dres, com totes les pla­gues, van allà on tro­ben l'ali­ment.

El diagnòstic ja està fet. Es pot al·legar que per era­di­car els roba­to­ris cal can­viar les nor­mes, tant les d'actu­ació poli­cial com judi­cial, i que tot el procés és llarg i lent. Els governs muni­ci­pals ante­ri­ors ja van dema­nar un endu­ri­ment del Codi Penal per acon­se­guir la fi del feno­men, però per ara, i això és a la vista, s'ha acon­se­guit molt poc. Pot­ser perquè, des de Madrid estant, el pro­blema no sem­bla tan greu.