Twitter pervers

Cul­par les xar­xes soci­als de l'abast d'una revolta urbana és com cul­par l'inven­tor de la ben­zina de l'existència del còctel Molo­tov. Mal­fieu-vos quan algú esta­bleixi rela­ci­ons ínti­mes entre les mon­ge­tes i la teo­ria de la rela­ti­vi­tat; segur que us amaga alguna cosa. Mireu si no, l'esclat de violència del cap de set­mana al barri lon­di­nenc de Tot­ten­ham, amb la poli­cia atri­buint a twit­ters, face­bo­oks i cia la pro­pa­gar de la violència i els saque­jos a altres llocs de la ciu­tat. Vaja, que el cable de coure és el res­pon­sa­ble de totes les morts per elec­tro­cució inclo­ses les exe­cu­ci­ons a la cadira elèctrica. Tan sen­zill com seria dir “no vam saber pre­veure la dimensió dels fets i vam fer curt de dis­po­si­tiu”; o “el sis­tema crea dipòsits d'atur, greu­ges, injustícia, racisme, pobresa i desil·lusió tan grans i infla­ma­bles que qual­se­vol gus­pira et genera un incendi”.