James Bond al Montsec

A mil metres d'alçada, en un paratge de vent i silenci entre la Noguera i el Pallars Jussà, s'hi troba un antic teles­copi mili­tar que la NASA va fabri­car als anys sei­xanta per vigi­lar els satèl·lits soviètics. Ara l'apa­rell es dedica a tas­ques menys gla­mu­ro­ses. Tras­lla­dat a la serra del Mont­sec, la seva feina actual és vigi­lar les escom­bra­ries espa­ci­als que fan òrbita al vol­tant del pla­neta, com un James Bond enve­llit i mal afai­tat que hagués per­dut la guerra freda i es dediqués a fer de con­serge en una seu de províncies del Par­tit Comu­nista de la Gran Bre­ta­nya. Uns quilòmetres més avall del teles­copi, a tocar del poble d'Àger, hi ha el Cen­tre d'Obser­vació de l'Uni­vers, amb altres teles­co­pis sense usos científics sinó divul­ga­tius. És un lloc fantàstic per rebre noci­ons d'astro­no­mia i con­tem­plar els Per­seids, la pluja d'estels de Sant Llo­renç, que segons els astrònoms tindrà aquesta nit el moment de màxima acti­vi­tat.

Als anys sei­xanta es cons­truïen teles­co­pis, satèl·lits i míssils i el món era segur gràcies a la por que tot aquell cel de des­trucció ens caigués un dia al damunt. Ara els gua­nya­dors de la guerra freda se les han de tenir amb guer­res molt més pròximes i igual o més pre­o­cu­pants. Aquests dies s'ha vist a Lon­dres que ja no cal vigi­lar el cel sinó els bar­ris de les ciu­tats, on es bar­re­gen l'atur i les iden­ti­tats en crisi. Anem cap a un món ter­ri­ble on els herois no seran agents secrets envol­tats de senyo­res en biquini sinó sociòlegs que pre­di­guin les explo­si­ons de males­tar urbà amb la mateixa exac­ti­tud que un astrònom pre­diu la cai­guda d'un mete­o­rit.

I men­tre ens pre­pa­rem per a un futur incòmode, els Per­seids sem­pre són un bon motiu per eva­dir-nos al Mont­sec i a l'oest més des­co­ne­gut, aquell que no és ni plana ni Piri­neu, on es tro­ben des de teles­co­pis de la NASA fins a antics hip­pies con­ver­tits en empre­sa­ris que en un poblet de la Noguera fabri­quen una mel amb romaní exqui­sida. Diuen que cada set­mana la por­ten a Lon­dres i la fan arri­bar, entre d'altres cli­ents, a la casa reial britànica, passi el que passi, sem­pre al ser­vei de Sa Majes­tat, perquè mal­grat tot el món con­ti­nua girant.