Memorial Democràtic selectiu

A Cata­lu­nya, de pro­ble­mes, gràcies a Déu (o gràcies a qui sigui), no ens en fal­ten. Però hi deu haver qui troba que encara ens passa poc, i per això ens en fan sal­tar un o altre quan més dis­trets estem en les coses de men­jar. L'últim exem­ple del que vull dir és el debat res­sus­ci­tat sobre el Memo­rial Democràtic que els d'Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya Verds (ICV) estan a punt per con­ver­tir en brega par­la­mentària. La raó és que la vice­pre­si­denta del govern, Joana Ortega, d'Unió Democràtica de Cata­lu­nya (UDC), ha anun­ciat que el Memo­rial can­viarà de seu i anirà al Cas­tell de Montjuïc, i perquè va dir, ja que hi era posada: “La volun­tat és que ningú faci un ús par­ti­dista de la memòria democràtica. No es tracta de divi­dir entre bons i dolents, perquè de vícti­mes, en una guerra, ho són tots, els d'un bàndol i els de l'altre.”

No només ICV s'ha alçat en escons con­tra el propòsit d'Ortega, que hau­ria de que­dar fet a l'octu­bre. El PSC i les enti­tats més repre­sen­ta­ti­ves del Con­sell de Par­ti­ci­pació del Memo­rial també hi han reac­ci­o­nat i, en gene­ral, hi han dit la seva un bon nom­bre d'his­to­ri­a­dors, intel·lec­tu­als i arti­cu­lis­tes. Les crítiques que s'han fet es poden resu­mir en qua­tre punts, almenys: no els agrada el cas­tell de Montjuïc com a seu; tro­ben que és un menys­te­ni­ment cap al Memo­rial que no se n'hagi con­vo­cat el Con­sell des de fa deu mesos; pen­sen que la reta­llada d'un 30 per cent del pres­su­post és un intent d'asfi­xiar-lo; i, final­ment, ente­nen que el dis­curs d'Ortega és “maliciós” i “revi­si­o­nista”.

Els tres pri­mers punts són d'una importància molt rela­tiva. El Memo­rial fa deu mesos que no té perquè l'edi­fici que ocu­pava està en un estat ruïnós i reha­bi­li­tar-lo costa un dine­ral que ara mateix fa de mal gas­tar i jus­ti­fi­car. Dur-lo al cas­tell de Montjuïc és una sor­tida que també ha rebut molts aplau­di­ments pel que té de simbòlic. És veri­tat que el Con­sell ha d'estar infor­mat, que s'ha de con­vo­car i que aviat s'haurà de nome­nar un direc­tor del Memo­rial. En aquests punts no es pot fallar. Però la reta­llada pres­su­postària, veient el que passa en la sani­tat, l'ense­nya­ment o els ser­veis soci­als, fa tot l'efecte que és ine­vi­ta­ble. En tot cas, no em sem­blen qüesti­ons fona­men­tals del debat.

El nervi de la dis­cussió és el fons del Memo­rial, què s'hi explica i com s'explica. Tret de des­hon­ro­ses excep­ci­ons, la his­to­ri­o­gra­fia ho té bas­tant clar: la guerra va fer vícti­mes en un bàndol i en l'altre, i la memòria els ha d'abas­tar tots; de fet, n'hi va haver mol­tes que ho van ser sense haver-se ali­neat en cap i que van rebre perquè algun veí els va denun­ciar, i això val tant per als qui van ser acu­sats, jus­ta­ment o injusta, de comu­nis­tes o cata­la­nis­tes, com d'homes de missa, de dre­tes o pro­pi­e­ta­ris. És indis­cu­ti­ble que el fran­quisme va tenir qua­ranta anys per home­nat­jar les seves vícti­mes i repa­rar els seus fami­li­ars, i que, en canvi, les vícti­mes repu­bli­ca­nes no han estat ni prou reco­ne­gu­des ni sufi­ci­ent­ment repa­ra­des. Tan­ma­teix, la Guerra Civil espa­nyola és massa com­plexa per divi­dir-la entre bons i dolents, gua­nya­dors i vençuts; aques­tes divi­si­ons han de ser el punt de par­tida, però no poden ser-ne l'únic. Defen­sar-les de manera granítica equi­val a man­te­nir-les, i democràtic sem­pre ha casat més bé amb recon­ci­li­ació que no pas amb sec­ta­risme.

És pro­ba­ble que al Govern de CiU –sobre­tot a UDC– aquest Memo­rial Democràtic li faci una certa man­dra, pel des­gast públic que li pot supo­sar. Però ICV, per més que n'hagi estat l'impul­sor, i els par­tits de l'esquerra en gene­ral no l'hau­rien de con­ver­tir en cap trin­xera política; alguna temp­tació sí que s'hau­ria de poder resis­tir. Si els par­tits no són capaços de posar-se d'acord en la manera com s'ha d'estruc­tu­rar el Memo­rial Democràtic i quina funció ha de fer, val més que el dei­xin estar i que esmer­cin els esforços i els recur­sos escas­sos de què dis­po­sem en altres neces­si­tats. Ja només ens fal­ta­ria tor­nar-nos a tirar la memòria pel cap.