Opinió

Un sofà a la riba

Ocells i flors a Valldemossa

És l'acostament més cert a la bellesa que he tingut en tot l'estiu

Una tarda xafo­gosa, tòrrida tarda d'agost, vaig ser a Vall­de­mossa per veure Jardí d'ocells, la mos­tra de Mar­ga­lida Sancho, dibui­xos amb plomí “ama­rat de tinta xinesa” i gra­vats, que s'expo­sava fins a finals de mes a la Sala Capi­tu­lar de la Car­toixa. És, quasi segur, l'acos­ta­ment més cert a la bellesa que he tin­gut en tot l'estiu. Les come­tes d'abans són d'un frag­ment del text que Biel Mes­quida dedica a l'artista, una dona de noranta-tres anys que ha fet la seva pri­mera expo­sició indi­vi­dual, aquests ocells que són plan­tes, unes flors que volen i esde­ve­nen ocells. Encara sou a temps de tas­tar-ne algun detall a la xarxa. O de recu­pe­rar l'escrit de Mes­quida sobre aquesta “Senyora Sin­gu­lar que ha tra­ves­sat totes les tem­pes­tes del segle XX i les seves duríssi­mes tem­pes­tes per­so­nals, una doc­tora hono­ris causa de la Vida, espe­rit savi que s'ali­menta d'amor des que va saber que esti­mar era el seu aire”. Mar­ga­lida Sancho va començar a dibui­xar els ocells de la meta­mor­fosi arran d'un drama íntim que la va abo­car a la cre­ació d'un món de fan­ta­sia i cal·ligràfica sen­si­bi­li­tat. D'això fa cin­quanta anys. Des d'ales­ho­res, “far moral escan­da­lit­za­dor de nom­bro­sos hipòcri­tes fari­seus i filis­teus”, a la manera dels arte­sans, amb una pre­cisa noció de l'espai i la com­bi­nació dels ele­ments, no ha parat de con­fe­gir aques­tes mini­a­tu­res excel­ses, en papers que ara són un pèl esgro­gueïts pel pas del temps i per la sedi­men­tació del seu ense­nya­ment, en papers ver­ju­rats o humils fulls ver­ges, en pla­que­tes i en gra­vats. La mos­tra va ser­vir per inau­gu­rar el Fes­ti­val Cho­pin, i, per fer cos­tat a la dona impe­tu­osa dels “ocells­flor”, s'hi van aple­gar noms de referència, com ara el de Miquel Bar­celó o Agustí Villa­ronga. Devien sen­tir també el que expe­ri­menta qual­se­vol obser­va­dor de l'obra de Sancho, que “broda, amb un esforç tens, deli­cadíssim i una invenció bri­llant, els ges­tos plàstics mini­a­tu­rals que for­men i infor­men cadas­cuna d'aques­tes espècies d'aus noves de trinca”. Hi van sen­tir, hi vam sen­tir, l'efecte que pro­du­eix la com­bi­nació de l'alè poètica i l'entot­so­lada fixació en una forma que explica i s'explica en el seu propi ver­ti­gen. Una delícia. Com escri­via Saint-John Perse i ens recorda Mes­quida: “Els ocells ser­ven, entre nosal­tres, un ras­tre del cant de la cre­ació.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.