L'afinament constitucional

Quan durant anys la notícia de l'estiu és que no hi havia notícia, enguany hem vis­cut la tensió d'un esglai per­ma­nent, sot­me­sos a l'esforç d'inten­tar enten­dre el que està pas­sant al nos­tre entorn, en què els números no qua­dren i la soci­e­tat del benes­tar sem­bla ferida de mort. A més, un llanguíssim període elec­to­ral, gens con­ven­ci­o­nal i amb pro­funds can­vis en els diver­sos governs afec­tats, ali­menta un cert sen­ti­ment de pro­vi­si­o­na­li­tat, en què el que és vàlid avui no ho és demà. Encara, la con­vo­catòria del 20-N aug­menta les expec­ta­ti­ves. Tot, un gar­buix difícil de pro­ces­sar.

En aquest esce­nari del des­con­cert, la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal no és un tema menor, quan es toca la supo­sada llei de lleis de l'Estat, un cor­pus legis­la­tiu que durant anys s'havia dit que era into­ca­ble i que se sus­ten­tava en un ampli pacte polític i ter­ri­to­rial que la con­ver­tia, deien, en un docu­ment exem­plar. Tot ha de ser prou com­pli­cat, doncs, quan les cir­cumstàncies obli­guen a afi­nar el text cons­ti­tu­ci­o­nal i a corre-cuita soci­a­lis­tes i popu­lars es posen d'acord en els ajus­tos, fins i tot sense creure-hi. L'euro­de­pendència ha fet el mira­cle i Merkel ha demos­trat fàcil­ment qui mana a la vella Europa. En pocs dies Zapa­tero i Rajoy han qua­drat allò que durant 33 anys era ina­mo­vi­ble i fins i tot han deci­dit l'apli­cació de la via ràpida, aque­lla que estal­via el referèndum i així evita obrir la caixa de Pan­dora que podria remoure cel i terra. D'altra banda, es trenca el con­sens cons­ti­tu­ci­o­nal en renun­ciar al diàleg amb els grups mino­ri­ta­ris.

Sem­pre algú paga les mis­ses i és evi­dent que aquesta història sig­ni­fi­carà un retall a les atri­bu­ci­ons autonòmiques, quan es reforça el poder deci­sori de l'estat en els temes d'ajust pres­su­pos­tari. Europa aposta per estats forts i pel ferri con­trol de naci­ons, regi­ons i ajun­ta­ments. El poder cen­tral per sobre de tot i, si cal, les obli­gatòries reco­ma­na­ci­ons de l'amic ale­many, que tute­larà amics i cone­guts.

Quan érem joves i inno­cents cre­iem que el nos­tre futur com a nació només tin­dria sor­tida en el con­text euro­peu. Joves i inno­cents, segur; ara resulta que és l'estat cen­tral el que surt reforçat,
a més de dei­xar clar que qui mana viu i governa a l'altre cantó dels Piri­neus. Després, para­rem l'altra galta.