“Darth” Cheney

Diu­menge que ve, els Estats Units i el món com­me­mo­ren el desè ani­ver­sari dels atacs de l'11 de setem­bre del 2001, un esde­ve­ni­ment que molts asse­nya­len com l'inici del segle XXI. Fou així, tot i que no es pot dir que sigui el fet més impor­tant d'aquest segle. Aquest és la crisi econòmica que patim almenys des del 2008 i que cada dia con­firma més la seva temuda dimensió glo­bal, tal com pro­nos­ticàvem en una reflexió una mica apo­calíptica publi­cada fa sis set­ma­nes (El Punt Avui, 15 de juliol del 2011).

Men­tres­tant, alguns per­so­nat­ges pro­mi­nents de la història recent donen a conèixer els seus records, no sem­pre acla­ri­dors ni veraços. És el cas de les memòries de l'exvi­ce­pre­si­dent nord-ame­ricà Ric­hard Che­ney. Amb el molt ori­gi­nal títol de In my time (En el meu temps), Ric­hard Che­ney –que ja no té el poder de bom­bar­de­jar països– es dedica a jus­ti­fi­car-se i pas­sar comp­tes bom­bar­de­jant els seus antics com­panys d'admi­nis­tració i reforçant la impressió que va dei­xar en el seu temps com a per­sona medi­o­cre, mes­quina i mal­vada.

En les seves des­memòries, Che­ney menysté els antics secre­ta­ris d'Estat Colin Powell i Con­do­le­eza Rice (aquesta, en ter­mes mas­clis­tes), afirma que la presó de Guantánamo “és una ins­tal·lació modèlica i humana”, sosté que la tor­tura als detin­guts sos­pi­to­sos de ter­ro­risme era “legal” i “mesu­rada” i tracta amb pater­na­lisme el seu antic supe­rior, el pre­si­dent George W. Bush, a qui acusa de “debi­li­tat” i “incon­sistència”.

Che­ney va arri­bar a decla­rar a la cadena tele­vi­siva NBC: “Jo era Darth Vader” (com el dolent de La guerra de les galàxies). És una com­pa­ració ine­xacta, perquè les seves memòries ens mos­tren que la rea­li­tat pot ser més ater­ri­dora que la ficció.