Sinceritat?

Sobre la sin­ce­ri­tat s'han escrit tones de paper, cosa que no impe­deix que con­tinuï sent tan escassa com desit­jada. Ger­mana bes­sona de la veri­tat, la sin­ce­ri­tat ha estat una vir­tut mal inter­pre­tada, gai­rebé sem­pre com una forma més de mani­pu­lació. Aquesta set­mana, en què les com­me­mo­ra­ci­ons dels atemp­tats del 2001 han des­plaçat total­ment la Diada, s'han sen­tit mol­tes hipo­cre­sies. Tot el xou sobre el patri­moni dels polítics recorda el puri­ta­nisme pro­tes­tant, mal­grat que som al bell cen­tre de la pica­resca. Aquí balanços i audi­to­ries són tan rela­tius com la mateixa sin­ce­ri­tat dels que els mos­tren. Els podríem com­pa­rar a les inter­pre­ta­ci­ons econòmiques glo­bals o als mèrits atribuïts als que tenen èxit, siguin fut­bo­lis­tes o actors porno.

“Pre­fe­reixo moles­tar amb la sin­ce­ri­tat que com­plaure amb adu­la­ci­ons”, deia Sèneca abans d'obrir-se les venes. Sor­to­sa­ment, avui es pot escriure amb més o menys lli­ber­tat d'expressió, tot i que les dic­ta­du­res són de tipus econòmic o de les sim­pa­ties que puguis gene­rar al poder. Això ho sabia un cons­pi­ra­dor pro­fes­si­o­nal, Ciceró. El pen­sa­dor romà afir­mava que som sem­pre més sin­cers quan ens sen­tim més irats que tran­quils. Habi­tual de les llui­tes dels trium­vi­rats, la dita no li va ser­vir de gaire quan va ser assas­si­nat per Marc Antoni, que va cla­var les seves mans talla­des a la porta del Fòrum.

Sem­pre he des­con­fiat de la sin­ce­ri­tat perquè posa en perill la super­vivència. En les seves memòries, Josep Pei­rats expli­cava que a Dur­ruti el per­ju­di­cava la sin­ce­ri­tat. No va ser estrany, doncs, el seu final. Sobre aquesta supo­sada vir­tut, però, em quedo amb el poeta ame­ricà John Ash­bery. En un vers escri­via que “la sin­ce­ri­tat és una ferida suau”. Menys suau era per a un altre poeta, Lluís Figue­rola, quan va sin­te­tit­zar que “la sin­ce­ri­tat és com una baieta: l'escor­res i només surt merda”. Pro­ver­bial en la sub­ti­lesa, Jar­diel Pon­cela va con­cloure que la sin­ce­ri­tat és el pas­sa­port de la mala edu­cació. Vostès diran...